960-c. 1300: Matriarcat (de vegades) al Pirineu

El comtat de Ribagorça, un dels comtats del Pirineu que són a l’origen de la Catalunya feudal, fou dirigit vers 960 per Garsenda de Fersensac, comtessa vídua de Ramon II.
A partir d’aquell moment, hi ha més  notícies sobre el rol dirigent de dones de la noblesa de Ribagorça. Al 1004, el comtat és heretat per Toda I i, al 1008, Major I controla el territori de la Vall de Benasc, mentre volia fer valdre els seus drets sobre tot el comtat de Ribagorça car era descendent d’Ava, filla de Ramon II. Al 1173, l’herència del comte Ramon III d’Erill fou dividida entre el seu germà i la seva filla, Berenguera d’Erill.«Durant més d’un segle, els Erill consolidaran i augmentaran llurs dominis, tot i tenir dues branques amb hereves: els Erill-Estada i els Erill-Bellera». D’altra banda, al Pirineu, moltes dones de la noblesa van esdevenir abadesses de monestirs i convents (fins a donar nom a una població com Sant Joan de les Adadesses). A desgrat, segons la revista Ripacurtia, del fet que la doctrina cristiana de l’època, si bé situava la Mare de Déu en un lloc central, tenia sempre present a Eva, la primera dona, i la primera culpable.

Segons alguns estudiosos actuals, el quasi matriarcat de la Ribagorça ha tingut una gran continuïtat: entre els bandolers dels segles XVI-XVII hi ha dones, també, entre els guerrillers de la Guerra de Successió (1705-1714) i, cent anys més tard, de la Guerra del Francès (1808-1814). Els últims episodis serien: la seva participació en la Guerra dels Pirineus (1939-49) i en l’esclat de l’agroturisme, que ha fet que, des de 1991, el saldo demogràfic sigui positiu.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento