A partir d’aquell moment, hi ha més  notícies sobre el rol dirigent de dones de la noblesa de Ribagorça. Al 1004, el comtat és heretat per Toda I i, al 1008, Major I controla el territori de la Vall de Benasc, mentre volia fer valdre els seus drets sobre tot el comtat de Ribagorça car era descendent d’Ava, filla de Ramon II. Al 1173, l’herència del comte Ramon III d’Erill fou dividida entre el seu germà i la seva filla, Berenguera d’Erill.«Durant més d’un segle, els Erill consolidaran i augmentaran llurs dominis, tot i tenir dues branques amb hereves: els Erill-Estada i els Erill-Bellera». D’altra banda, al Pirineu, moltes dones de la noblesa van esdevenir abadesses de monestirs i convents (fins a donar nom a una població com Sant Joan de les Adadesses). A desgrat, segons la revista Ripacurtia, del fet que la doctrina cristiana de l’època, si bé situava la Mare de Déu en un lloc central, tenia sempre present a Eva, la primera dona, i la primera culpable.