El Departament d'Ensenyament triplicarà les places de formació professional dual el proper curs, quan passaran de 590 a 1.785, i duplicarà les empreses implicades, de 83 a 164. La FP dual pot ser molt útil, sobretot per recuperar els joves que van deixar els estudis de forma prematura i millorar la seva ocupabilitat, però els sindicats ja temen que es converteixi en un sistema d'explotació que no generi llocs de feina.

«El model català no és com l'alemany, on les empreses inverteixen en la formació dels joves i són les primeres interessades en contractar-los. Aquí és Ensenyament qui se'n fa càrrec», explica a 20 minutos la secretària de Socioeconomia de CCOO de Catalunya, Cristina Faciaben, que demana major implicació de les empreses.

El responsable de Formació Professional de l'Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC), Manu Reyes, recorda que el plantejament inicial preveia un salari mínim i creu necessari sous «adequats» per evitar que es converteixi «en un sistema d'explotació».

Els aprenents, com passa amb molts universitaris que fan feines no remunerades, «no tenen drets laborals ni cotitzen a la Seguretat Social», afegeix Faciaben, qui denuncia que, a diferència d'Alemanya, els sindicats són exclosos de la FP dual. Tanmateix, recorda que existeixen modalitats contractuals per combinar formació i feina.

Reyes també defensa que es limitin els casos en què es pot utilitzar la FP dual, ja que l'AJEC no veu bé que, per exemple, estudiants de comerç estiguin com aprenents de caixers de supermercat cursant una FP dual, com passa ara. La Seat, amb la seva escola d'aprenents amb llista d'espera, i el centre d'estudis Monlau, amb els seus convenis amb empreses com Repsol, són a l'altre extrem.