La capacitat de Barcelona per fer front a la crisi i els seus efectes està al límit per les retallades

  • La innovació, la recerca i la internacionalització de les empreses havien permès suportar-la millor que altres poblacions.
  • El 38,1% dels desocupats barcelonins són de llarga durada i el 41,9% dels aturats no rep cap prestació econòmica.
  • El Consell Econòmic i Social alerta del risc de fractura social.
Varias personas en paro esperan su turno en una oficina de empleo catalana.
Varias personas en paro esperan su turno en una oficina de empleo catalana.
ACN
Varias personas en paro esperan su turno en una oficina de empleo catalana.

Les retallades allarguen les cues d’espera per intervencions quirúrgiques, augmenten les ràtios a les escoles... i fan perillar la capacitat de Barcelona de resistir els embats de la crisi, que fins ara havia aconseguit suportar millor que altres poblacions gràcies a la innovació, la recerca i la internacionalització de les empreses.

"Aquesta capacitat pot quedar malmesa si continuen les polítiques macroeconòmiques d’ajustos decidides des de Brussel·les i Madrid", aplicades també per la Generalitat, segons alerta el Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB) en l’informe sobre el mercat de treball del 2012.

Només l’últim any es van destruir 30.800 llocs de feina. El sector serveis és el que millor està resistint la crisi i dóna treball al 73,5% dels afiliats, però la no substitució de baixes i jubilacions en serveis com l’educació, la seguretat o la sanitat redueix la seva qualitat.

A més, hi ha menys treballadors d’entre 25 i 54 anys, en part, per l’emigració de joves –amb la conseqüent pèrdua de talent que suposa– com de persones nacionalitzades que retornen al seu país d’origen. Això, sumat a les dificultats del jovent per accedir al mercat de treball ha provocat un envelliment de la població activa.

Risc de fractura social

El CESB alerta de les repercussions de la crisi, com és la pobresa severa a què s’exposen les persones que han perdut la feina, sobretot els aturats de llarga durada –ho són el 38,1% dels desocupats barcelonins–. En aquest sentit, l’informe avisa que el 41,9% dels aturats no rep cap prestació econòmica, però, a més, els ajuts són cada cop menors i els criteris, més durs.

A més, el repartiment de l’atur no és homogeni, doncs afecta molt més a districtes com Ciutat Vella i Nou Barris que no pas al de Sarrià-Sant Gervasi. És per això que reclama plans de xoc per reduir "el perill de fractura social" i insta a l’Ajuntament a exigir a les administracions competents els recursos necessaris per lluitar contra l’exclusió.

La formació és clau

El 53,3% dels barcelonins amb feina tenen estudis superiors i l’únic grup on van augmentar les contractacions l’any passat va ser el dels titulats universitaris. D’aquí que el CESB afirmi que la formació és un element "imprescindible" per aconseguir una feina i per al desenvolupament d’activitats d’R+D+i que milloren la productivitat, la competitivitat i la qualitat de l’ocupació.

També és podria millorar la competitivitat de les empreses si s’eliminessin les dificultats que troben les dones, a més de les desigualtats salarials, per accedir a llocs directius, doncs suposa una "pèrdua de talent i coneixements". Tot i això, la taxa d’ocupació femenina a Barcelona és superior a la mitjana catalana i espanyola.

Ocupació de major qualitat

Amb tot, el CESB insta a l'Ajuntament de Barcelona a prioritzar les polítiques d'impuls de l'activitat econòmica i de l'ocupació. En aquest sentit, defensa fomentar la indústria tradicional, internacionalitzar el teixit productiu de l'àrea metropolitana, potenciar noves activitats i sectors com les ciències de la salut i les TIC, i millorar la qualificació professional dels aturats per crear ocupació de qualitat. A més a més, aposta per reforçar les polítiques de recerca i innovació per millorar la competitivitat.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento