Aquest és el cas de l’Adrián Cutillas, un alacantí de 20 anys que cursa Belles Arts a la Universitat de Barcelona (UB) des de fa un any.

De moment ja ha perdut un curs de la llicenciatura perquè no disposava d’un intèrpret que traduís al llenguatge dels signes les explicacions dels professors.

Des de l’abril, però, l’Adrián va a algunes classes acompanyat per una traductora que a hores d’ara no té el sou garantit però que es preveu que a la llarga pugui ser remunerada a través d’un ajut de l’Institut Català de Serveis Socials.

Des de la UB fa uns mesos es va oferir a l’alumne un intèrpret que cursava un màster en Llenguatge dels Signes en Català per la mateixa Universitat, i que l’Adrián va rebutjar perquè no era professional.

Llegir els llavis sis hores

Des de la UB proposen que l’Adrián, com els 15 alumnes sords també estudiants en aquesta universitat, llegeixi els llavis dels professors.

Però l’alumne afirma a 20 minutos que aquest mètode és esgotador i més si es té en compte que són sis hores diàries seguides i de teoria. «Això és discriminació, perquè no accedeixo a la informació de forma completa», afegeix.

L’adjunta del vicerector d’estudiants de la UB, Esperanza Ballesteros, afirma que el servei d’un traductor per a totes les classes "suposa una despesa massa alta per a la Universitat, xifrada en més d’un milió de les antigues pessetes" i proposa una negociació directa de l’alumne amb la Generalitat.