Les grans superfícies i la manca de relleu generacional va obligar a molts a plegar. Gràcies a aquest augment del comerç ètnic, que encara és viu, l’activitat de Ciutat Vella ha revifat.

Hem passat de les joguines i els esports a botigues només per a immigrants?

No. La botiga de queviures s’adreça als immigrants, però també a la gent del barri. A més, d’altres com els majoristes tèxtils de Trafalgar es dirigeixen a població inclús de fora del barri.

Seria diferent el districte sense aquests establiments?

Hi va haver un declivi als anys 60 i un altre als 90. El nou auge s’explica pels immigrants i els seus comerços. Fins i tot són un motiu d’atracció, juntament amb el MACBA, el CCCB.

Hi ha el perill que aquests barris acabin en un gueto?

Trafalgar abans tampoc era una zona diversa i no ens en preocupàvem. Ara que hi ha els xinesos, sí que ho estem. Ciutat Vella, més que gueto és un guirigall, amb moltíssimes nacionalitats, no una zona apartada i marginada.

A les botigues d’immigrants no els demanen tenir la documentació en regla.

No és anormal entrar a un país gràcies a familiars o coneguts. Treballen en condicions difícils fins que els empleats arriben a la maduresa i acaben obrint  negocis.

També fan servir aquests locals com a lloc de trobada.

S’intercanvien informacions i coneixen companys de la mateixa nacionalitat per recolçar-se una mica.

També es queixen que paguen molts impostos?

No. Tenen dificultats per muntar negocis. Com que estudien la legislació abans d’obrir, solen complir millor les obligacions.

Bio

Barcelona, 1963. Doctor en Geografia. Professor en la Universitat Internacional de Catalunya. XVIII Premi Duocastella.