Aconseguir un ajut per a l’adquisició d’un pis de segona mà és missió impossible per als joves barcelonins i de la regió metropolitana. Les condicions que demana la Generalitat no tenen res a veure amb la realitat del mercat de l’habitatge.

Una de les condicions per aconseguir l’ajut és que el preu d’adquisició per metre útil d’habitatge ha de superar els 1.632 1 i no pot excedir de 2.000,52 1. «És imposible trobar un pis d’aquestes condicions ni al districte de Nou Barris», afirma Mireia Colomé, una jove de 28 anys que fa temps que busca pis «sense èxit» a Barcelona que s’adapti a aquestes condicions.

Nou Barris i Sant Andreu són els únics districtes barcelonins on el metre quadrat està per sota dels 2.000 1, segons el darrer estudi del col·legi d’API de Barcelona. El propi Patronat Municipal de l’Habitatge senyala en el seu informe anual Xifres d’Habitatge que el preu mitjà dels pisos de segona mà a la capital catalana és de 3.311 1/metre quadrat.

Aquest requisit per sol·licitar l’ajut invita a no seguir llegint la resta de condicions, números i entitats bancàries disposades a oferir crèdits que difícilment algú els demanarà per aquest concepte. «Per acollir-me a aquestes condicions he de trobar un pis de 50 m2 per 100.000 1», comenta aquesta afectada. Només li queda el tema de debat d’aquests dies: buscar-se un pis de 30 metres quadrats.