Vint anys d’ «A la ville de...»

Les claus:
  • Avui es compleixen 20 anys de la nominació de Barcelona com a seu dels Jocs Olímpics.
  • La ciutat no celebrarà la data que va propiciar la posada de la capital catalana en el mapa.
13.38 h. del 17 d'octubre de 1986. La plaça Catalunya es va omplir de gent celebrant la notícia. Entre ells, l'alcalde Jordi Hereu (tenia 21 anys). (Museu Olímpic)
13.38 h. del 17 d'octubre de 1986. La plaça Catalunya es va omplir de gent celebrant la notícia. Entre ells, l'alcalde Jordi Hereu (tenia 21 anys). (Museu Olímpic)
MUSEU OLÍMPIC
13.38 h. del 17 d'octubre de 1986. La plaça Catalunya es va omplir de gent celebrant la notícia. Entre ells, l'alcalde Jordi Hereu (tenia 21 anys). (Museu Olímpic)
«A la ville de... Barsalona». Aquesta frase pronunciada amb accent barceloní pel president del COI, Juan Antonio Samaranch , al Palais de Beaulieu de Lausana (Suïssa), convertia Barcelona en l’organitzadora dels

Tot i que no es notarà perquè l’Ajuntament no farà cap acte per celebrar-ho, demà farà 20 anys d’aquell moment històric que va provocar un esclat d’alegria a tota Barcelona i Catalunya.

No era per menys. Es tractava de la millor notícia que rebia Barcelona en tota la seva història bimil·lenària i el fet més trascendent que ha realitzat fins ara la capital catalana. Ni tan sols l’Exposició Universal del 1929 podia superar aquesta fita.

La primera d’Espanya

Barcelona es va convertir en la primera ciutat espanyola en organitzar uns jocs olímpics, però el més important va ser la transformació urbana que es va abordar amb aquella excusa.

Els més joves ja s’han acostumat a les rondes, a veure la Torre de Collserola o a anar als concerts al Palau Sant Jordi o l’Estadi Olímpic, però ni això ni la resta de infraestructures que es van fer a Barcelona, no haurien estat possible sense els Jocs.

El paper de Samaranch

Va ser clau el paper de Samaranch en la tria de Barcelona. Tot i que a l’hora de la votació va sortir de la sala, el president del COI ho tenia tot ben lligat.

La feina de relacions públiques que van fer a l’ombra Leopoldo Rodés i Carles Ferrer Salat rebent, i quasi comprant amb regals, els membres del COI va influir. Després aquesta pràctica es va prohibir.

On eren els nostres polítics?

Joan Saura (ICV) tenia 36 anys i ja era regidor del PSUC a L’Hospitalet. José Montilla (PSC) tenia 31 anys i feia un que era alcalde de Cornellà.

Artur Mas (CiU), Josep Piqué (PPC) i Josep Lluís Carod-Rovira (ERC) treballaven a la Generalitat. Mas tenia 30 anys i estava al departament de Comerç. Piqué tenia 31 anys i era director general d’Indústria, i Carod-Rovira tenia 34 anys, era tècnic lingüístic i encara no militava a ERC. Tots cinc són candidats a presidir Catalunya.

Les xifres de la cita

1,1 bilions de pessetes van costar els Jocs i les infraestructures.

3,1 bilions de pessetes va ser el benefici que va obtenir la ciutat.

4 és la posició que ocupa Barcelona en el rànquing europeu. L’any 1990 era l’onzena.

8 de setembre del 2006 és el dia que s’anuncia el pagament de l’últim rebut del deute olímpic.

35000 voluntaris olímpics. Mai n’hi havia hagut tants.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento