Tercer exemple. Un mapamundi de 1583 del portuguès Sebastiao Lopes que es conserva a la Biblioteca Nacional de França, a París, inclou senyeres a la Corona d’Aragó, a dos ciutats del Nord d’Àfrica (Oran i Trípoli, on Carles V i la Generalitat havien intervingut militarment), a Veneçuela i l’Amazònia (amb presència de caputxins catalans), al Riu del Plata («descobert» per Sebastià Cabot), i a Perú i Xile. La inexistència d’una bandera espanyola fins al segle XVIII i el protagonisme de catalans, mallorquins i valencians pot explicar aquests fets.
Per exemple, un mapa portuguès de 1519 de Pedro Reinel, conservat a la Biblioteca de Baviera de Munic, inclou senyeres a la costa mediterrània de la Península Ibèrica, a les Canàries, a Florida, al Yucatan-Hondures-Panamà, i a la costa del que avui és Veneçuela i les Guayanes. Com si aquests territoris depenguessin només de la Corona d’Aragó. Un altre exemple.Un mapa de la Mediterrània de 1578 de Joan Martines, conservat a la Universitat de Califòrnia, distingeix clarament entre els territoris mediterranis d’Aragó i de Castella. La senyera és a Barcelona, Mallorca, València, Sicília, Sardenya i Tunis. La bandera de Castella-Lleó a Granada, Ceuta i Melilla. Com que Catalunya-Aragó és una confederació, la senyera apareix en combinació amb altres. Per exemple, a Tunis, hi ha una combinació Senyera- Mitja Lluna. Això no succeeix en els territoris que pertanyen a l’uniformista corona castellana.
Comentarios
Hemos bloqueado los comentarios de este contenido. Sólo se mostrarán los mensajes moderados hasta ahora, pero no se podrán redactar nuevos comentarios.
Consulta los casos en los que 20minutos.es restringirá la posibilidad de dejar comentarios