Aquesta xifra, que xoca amb la percepció de relativa facilitat que puguin tenir els ciutadans a l’hora de marxar fora d’estiueig, la treu a la llum l’Institut d’Estadística de Catalunya a partir de l’enquesta anual de condicions de vida a Europa que recopila dades del 2003.

Aquest informe remarca que el 17,7% de la població (1.253.000 persones) es troba sota el llindar de la pobresa i que, al 52,6% de les llars, almenys algun dels seus membres rep un tipus de prestació social, ja sigui per jubilació, atur o d’altre tipus. El 34% no pot fer front a imprevistos econòmics.

Més guanys que a l’Estat

En canvi, les llars de Catalunya continuen al capdavant de l’Estat quant a nivell d’ingressos mitjans nets.

Al 2003, els guanys anuals van ser de mitjana 24.763 euros, un 14,9% més que a la resta d’Espanya.

El 40,6% de les famílies catalanes superen els 25.000 euros mentre que a tot l’Estat ho fan el 31,3%. El 26,7% perceben 14.000 euros, un 33% a al resta d’Espanya.

L’altra cara de la moneda és per a les llars amb rendes més baixes, de fins i tot un 30% menys que la mitjana del conjunt de les cases, que l’encapçalen les de persones de 65 o més anys. El risc de pobresa en aquesta edat incideix més en les dones que en els homes. Elles ingressen fins a un 22,1% menys que ells.

En perill de ser els més desfavorits

El perill de pobresa es fa especialment palès en aquelles persones que viuen soles (38,4%), en la població de nacionalitat estrangera (37,8%) i en persones vídues (35,9%).

S’allunyen de les urpes de la pobresa la ciutadania amb feina (11,4%) i la que té estudis superiors (7,6%). L’amenaça de la pobresa afecta més dones (19%) que homes (16,3%). 7.569 euros anuals per persona és el que es considera mínim per poder viure.