La meva resposta sempre va ser la mateixa: la col·lecció d’animals del Zoo és molt equilibrada i valuosa i és el conjunt d’aquests animals el que ha de prendre el relleu al primat. Sobretot perquè els zoos s’han convertit en centres de conservació d’espècies i indrets d’ensenyament, recerca i oci d’aprenentatge des d’on es difon la importància de mantenir la biodiversitat i treballar per un món més sostenible. Per aquest motiu m’ha generat una certa sorpresa la difusió d’una notícia, arran del meu viatge de promoció econòmica a la Xina, en què s’informava que havíem anat a buscar un ós panda per al nostre Zoo centenari. Això no ha estat així. Per aconseguir un ós panda cal sol·licitar-ho al ministeri xinès de parcs forestals i nosaltres no ens hem posat en contacte amb ells ni personalment ni institucional. La confusió, però, té un cert sentit. L’ós panda és un dels animals amb més risc d’extinció del planeta; en queden uns mil i escaig i no seria estrany que un zoo de prestigi com el de Barcelona participés de la seva cria en captivitat. És, però, un animal que utilitza prop del 98% del seu temps en menjar bambú i dormir. Molt poc actiu, doncs, i amb veritables dificultats per reproduir-se. Amb els criteris de conservació d’espècies que governen el Zoo de Barcelona, ens sembla encertada la línia de treball endegada pel Govern xinès. Allà han establert una reserva en els boscos on encara es troben aquests animals en llibertat i en què se’ls facilita l’encontre entre individus de distint sexe, amb l’esperança que s’agradin i es reprodueixin. De moment els resultats són prou bons i sembla que les hormones fan el seu paper. Si això no fos suficient, aleshores caldria recórrer a les tècniques de reproducció assistida i potser sí que, donat el cas, el Zoo de Barcelona es podria interessar en aquests magnífics animals. jportabella@mail.bcn.es