Segons vaig llegir diumenge a la premsa, aquesta situació ha acabat causant trastorns físics i psíquics a veïns. Dic que no m’ha sorprès gens perquè al Raval hi ha persones que pateixen l’incompliment reiterat dels horaris de tancament. Són veïns que saben què és denunciar per escrit aquesta situació al districte i que res no canviï. Quan arriba la nit, tornen a veure com aquell local que ha de tancar a les tres de la matinada segueix obert fins quan vol. És frustrant. Són veïns que saben què és trucar a la Guàrdia Urbana a les cinc de la matinada i que no els  facin ni cas.Són veïns que saben què és haver de canviar d’habitació per poder dormir perquè, de cop i volta, arriben 100 turistes a la vegada i es posen a fer cua, entre crits, per entrar al bar musical de torn. Ens hem de preguntar si els processos que se segueixen per vetllar perquè no es trenqui l’equilibri entre el dret a tenir un negoci i el dret a poder residir en un barri amb un mínim d’humanitat són els correctes. L’Ajuntament hi ha de reflexionar. Una querella és un «clam» presentat contra algú o contra alguna cosa que ens ha agreujat. A Ciutat Vella, hi ha veïns que clamen al cel per poder viure tranquils a la terra.