És cert que no és molt comú en una professió com aquesta, però jo ja escrivia abans de ser mosso. És una feina igual que una altra i hem de desfer els tòpics. Sí que m’ha sorprès el ressò que ha tingut.

Vostè centra la novel·la al mateix mes que va morir el dictador Franco, el novembre del 1975. Per què?

És un llibre que tracta sobre la tristor, sobre com es pot afrontar el present sense desfer-se del passat. Era una època molt propícia als abusos polítics i policials. Avui seria impossible que passés. De tota manera, encara s’han d’estudiar les batalles internes per la democràcia i pels drets de la dona a dins de la Policia durant el final del Franquisme.

Això pot passar ara també?

Bé, no amb una democràcia, però sí ocorre a Guantànamo, l’Irak o Israel o fins fa poc, a l’exIugoslàvia.

Què hi ha de collita pròpia?

La història neix de mi mateix, però l’he desdibuixada perquè ningú se’n senti reconegut.

Ni amb les històries personals?

A la part més personal sí que he reflectit alguna història personal amb alguna amiga, però distorsionada. Hi ha personatges reals, però al servei de la història.

Bio

Barcelona, 1968. És llicenciat en Història. Té estudis de Dret i Teologia. Mosso des de 1992. Exerceix a St Celoni.