Les agressions de fills a pares i a altres familiars van augmentar un 55,4% el 2011 a Catalunya, passant de 220 a 342. La fiscal superior, Teresa Compte, creu, però, que el percentatge podria ser major, perquè existeix una "xifra negra" d'agressions no denunciades per por a les conseqüències legals que puguin tenir per als fills, com les condemnes i les ordres d'allunyament.

Compte es va mostrar aquest dijous esperançada davant la possibilitat que aquest augment respongui a l'aflorament de la violència envers pares i avis, un problema "totalment ocult"  fins ara. En aquest sentit, la fiscal va explicar que hi ha nombroses agressions a ancians, maltractats pels seus fills i cuidadors, sense denunciar, com demostra el fet que els casos de violència domèstica contra adults baixessin un 14%.

"D'agressions, sempre n'hi ha hagut, però ara els pares són més conscients que no han de tolerar certes coses", va explicar a 20 minutos el catedràtic en Psicologia de la Universitat de Barcelona, Antonio Andrés Pueyo. Aquesta major consciència social i que cada cop els fills visquin més anys amb els pares –i per tant, hi hagi més risc de conflicte– expliquen en gran part l'increment de les denúncies. "La punta de l'iceberg són les agressions físiques, les psíquiques es toleren més", va alertar Pueyo.

D'altra banda, les denúncies contra menors d'edat per violència masclista es van reduir a la meitat, segons les dades provisionals de la memòria anual de la Fiscalia, presentades a la Comissió de Justícia del Parlament i de la que es desprèn que, en general, els menors d'edat van cometre menys il·lícits penals. És el cas dels delictes contra el patrimoni: els furts van caure un 7,95%; els robatoris amb violència, un 7,8%. I els robatoris amb força es van reduir un 0,44%. També es van produir menys homicidis i assassinats (64,8%), i menys abusos (15,8%) i agressions sexuals (5%).

De fet, la Direcció General de Justícia Juvenil va atendre 6.888 menors, un 10% menys que el 2007, quan van ser 7.654. Aquest descens "no respon a una raó demogràfica, ja que la població juvenil s'ha mantingut estable, sinó que s'ha reduït la delinqüència", va afirmar la consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal. En total, es van facilitar 2.187 actes de mediació, els joves condemnats van complir 2.931 mesures en medi obert –com treballs en benefici de la comunitat, tractaments i cursos de formació– i 586 van ser internats en centres.

La Conselleria vol reduir la reincidència entre els menors millorant l'eficàcia de les condemnes en règim obert, com els treballs en benefici de la comunitat o el seguiment de tractaments i cursos formatius, per tal d'evitar que reincideixin i acabin en centres d'internament, ja que la reincidència dels nois que passen per presons juvenils és del 35%. "No se'ns escapa que com més triga la resposta judicial, menys conscient és el jove que ha comès un il·lícit", va assenyalar el responsable de la Direcció General de Justícia Juvenil, Joaquim Clavaguera.