"Vaig fer la prematrícula al centre que tinc davant de  casa, el Joan XXIII. Vaig posar dues opcions més, per si de cas. No vaig tenir sort. Al final, el meu fill només té plaça al Torresana. Està a 45 minuts caminant i, a més a més, és virtual", lamenta Belén Moreno, que ara fa la suma del que li costarà portar cada dia al Daniel (3 anys) al parvulari i al menjador.

"Si té plaça, té sort"

Des de l’Ajuntament de Terrassa recorden que aquesta escolarització no és obligatòria i que el municipi és un dels que té un major nombre de places d’escoles bressol. "Si té plaça, té sort", indica el cap de planificació d’Educació del consistori vallesà, Jordi Herrera.

Solució provisional

Mentre es construeix el Torresana, els nens seran escolaritzats al CEIP Les Arenes: «El centre té aules per a P-3, P-4 i P-5».

Com que el proper curs sols hi haurà nens de 3 anys, la resta d’aules es podran fer servir per a les tres línies que després aniran al Torresana», explica Herrera.

Plataforma a Sant Adrià

Fins a 25 pares de Sant Adrià de Besòs s’han constituït en plataforma per demanar que els fills siguin escolaritzats en el centre que ells volen (el Sant Gabriel), i no el que els ha estat adjudicat (Catalunya o La Mina, percebuts com "més conflictius").

Un dels pares, Daniel García, critica que l’Ajuntament hagi dividit la ciutat en dues meitats, separades pel Besòs, a l’hora d’atorgar les places.

Alguns progenitors hauran de dur els seus nens a centres situats a l’altra ribera del riu. També lamenten que el consistori no hagi fet més escoles per cobrir la demanda del "cens més alt de la seva història", afirma.