A la pensió de davant de casa fan un balconing molt especial: des del tercer pis i regadora en mà, tiren aigua a les plantes que tenen al balcó del segon. La cascada és tan espectacular (d’uns cinc metres d’alçada) com precisa, tot i que, de vegades, és inevitable que caigui aigua al carrer i mulli algun vianant. El balconing és un passatemps barat, que no ens costa res i en el qual només invertim estones (curtes o llargues) de lleure. L’altra gran activitat que posem en pràctica amb l’arribada de les altes temperatures és el shopping, més car.Anar de compres, però, és un calvari per a tots aquells que se surten dels cànons estètics generalitzats. Igual que als de la pensió de davant de casa els fa mandra baixar un pis per regar les plantes i prefereixen fer-ho des del balcó de dalt, a la indústria tèxtil i del calçat no sembla agradar-los la idea d’esforçar-se a fer sabates d’un número inferior al 35 o el 36 o vestits de talles massa grans o massa petites. Avui dia tot sembla fabricar-se en sèrie, com els cotxes, per reduir costos, oblidant que no tots estem tallats amb el mateix patró. Als exclosos, els queda l’opció d’utilitzar plantilles i postissos, però això no és de justícing.