Millora el finançament perquè genera més inversió pública, s’estableix un marc de relacions laborals catalanes i aconseguim tots els elements de la inspecció laboral. A més ens dóna competències per regular immigració i mercat laboral.

No es depèn massa encara de l’Estat espanyol?

L’Estatut ens dóna més instruments per fer unes polítiques empresarials més flexibles en un món globalitzat, però sense perdre la dimensió del mercat espanyol.

En què ajuda anar de la mà amb Espanya?

Bona part del mercat és l’espanyol. Prefereixo tenir aquesta dimensió i més quan el projecte de la Unió Europea no acaba d’arrencar. Catalunya es mou entre el victimisme i el mirar-se al melic.

Els joves d’ara es troben en un mercat laboral saturat que paga poc.

El jove està més format, té un tap generacional que frena la promoció, un mercat menys estable i un cost de vida més car. El problema dels mileuristes és l’equilibri entre els ingressos i la despesa bàsica per sobreviure.

Hi ha receptes polítiques per acabar amb el mileurisme?

Hem de fer un canvi de model econòmic que primi la innovació i no la mà d’obra barata. Cal apostar pels joves.

I què passarà amb la generació que no està formada?

Darrere del canvi hi haurà drames. Haurem d’incidir en polítiques socials i ajudar a reciclar-se a aquesta generació.

Quin missatge té per a aquests mileuristes?

Li diria que fos més emprenedor, que arrisqui. Els països que tenen més capacitat de risc són els que aposten pel coneixement.

El mateix consell val per a l’empresariat?

La cultura del risc l’ha de compartir tothom. A Catalunya encara s’arrisca poc.

Fugiran més indústries buscant mà d’obra barata fora?

Algunes sí marxaran perquè el seu únic objectiu és la mà d’obra barata. Per les que vulguin marxar l’administració no ha d’aportar diners,  però sí que hem de facilitar la recol·locació dels treballadors.

Hi ha marge per l’arribada de treballadors immigrants?

En general no, però per a sectors específics no és que hi hagi marge, sinó necessitat.

Partidari de perseguir la venda de les flamenques i barrets mexicans a la Rambla?

La nostra obligació és promoure l’artesania de més qualitat, però no podem coartar la llibertat dels venedors.

Bio

Nascut el 1960 a Manresa, va deixar l’alcaldia de la seva ciutat, on governava amb ERC i ICV, en un dels primers tripartits. També ha estat president de Localret. El seu nom sona a la carrera successòria de Pasqual Maragall.