Els diners no sobren i les Administracions intenten acabar amb el cobrament fraudulent de prestacions i subsidis, per exemple, augmentant un 5% les revisions als treballadors de baixa laboral que es realitzen a l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM) en el darrer any.

Les revisions de les baixes per incapacitat temporal (IT) van permetre als facultatius de l’ICAM atorgar el 20% de les altes al fet d’entendre que no hi havia raons que justifiquessin la seva incapacitat temporal per anar a treballar. Es tracta, però, d’un percentatge similar al d’altres períodes, segons les dades facilitades pel director del CatSalut, Josep Maria Pedrosa, durant la Comissió de Salut, per bé que l’ICAM ultima un informe del que no ha avançat més detalls.

El nombre d’incapacitats temporals ha disminuït, tot i que menys del que es podria preveure, passant d’una incidència –taxa que relaciona les IT amb la població activa– del 34,4% el 2007 al 30,4% l’any passat. La baixada es deu tant al descens en l’ocupació com a la por a perdre la feina i al major nombre de controls que es duen a terme.

Un altre exemple dels esforços de les Administracions per detectar casos de picaresca és el del Departament de Benestar Social i Família, que a l’agost va pagar la Renda Mínima d’Inserció (RMI) amb un xec nominal enlloc de fer-ho amb una transferència bancària. Tot i les crítiques rebudes, un 19,42% dels beneficiaris, és a dir, 6.707 persones, no va reclamar la prestació.

"Cal abordar la cronificació, que arriba al 30%", va explicar el conseller Josep Lluís Cleries, qui va lamentar la "desvirtuació" d’aquesta ajuda, que "en alguns casos es converteix en un complement de l’economia submergida i en una forma de vida", quan, en realitat, ha de facilitar la inserció laboral del beneficiari.

En aquest sentit, el conseller d’Economia i Ocupació, Francesc Xavier Mena, va assegurar que alguns dels beneficiaris estan morts i molts d’altres cometen frau, ja que usaven els diners per pagar autopistes europees –sense comunicar que sortien del país–, la televisió per cable o visites al veterinari. La percepció de la renda a Catalunya, de la qual es beneficiaven 27.828 ciutadans, i el 42,5% dels fons, va destinat a nouvinguts, la majoria originaris del Marroc.

El Govern central també ha intensificat la seva lluita contra el frau i el Ministeri de Treball, per exemple, va retirar recentment la prestació per desocupació a 58.250 persones que la cobraven de forma fraudulenta, és a dir, un de cada quatre treballadors aturats investigats. El ministre de Treball, Valeriano Gómez, va insistir aleshores que l’Administració realitza una tasca especial de vigilància per detectar casos de picaresca entre persones que, sense complir les condicions establertes, volen cobrar la prestació.