El Tívoli estrena el musical Chicago, amb l’actriu catalana com la lluitadora Velma del musical de Broadway. La producció tornarà a Madrid a partir del 18 de novembre.

Porten 350 funcions en gira d’aquest musical que a Barcelona gaudirem per primer cop.

És com tornar a començar. Han vingut fins aquí els creadors des dels Estats Units a fer retocs i a supervisar les noves incorporacions.

Fa respecte que els vinguin a revisar des del bressol d’aquest gènere?

No, perquè només fan un seguiment per tal que l’espectacle no perdi la seva essència original. I aixó no ho percep el públic. Al contrari, estem encantats de treballar a les seves ordres! I amb coreògrafs que han estat al costat de Bob Fosse. Imagina el que això significa.

Estem al nivell dels musicals de Londres i Nova York?

Ells són persones i actors igual que nosaltres. I tant que estem al nivell! El que passa és que a Espanya els intèrprets som més passionals i tenim més sang i, en aquest aspecte, ens hem de tallar una mica més, controlar la passió.

També s’han de controlar els impulsos a Chicago?

Sí, tant jo com la Maria (l’altra protagonista). És difícil perquè hem de portar l’energia per dins. Menys és més en aquest muntatge. En altres seria a l’inrevés.

Renée Zellweger i Catherine Zeta-Jones eren ben passionals al film...

Però al musical hem d’oblidar-nos de la pel·lícula. Igual que passa amb Cabaret. No podem anar amb el referent del film al cap. Perquè, directament, estem davant d’una altra cosa. Allà pots repetir una escena, gravar-la. Al teatre ens hem de deixar seduir per la màgia del directe.

Vostè també va protagonitzar el musical Cabaret el 2006.

I molta gent confon Cabaret amb Chicago. I també les històries dels personatges. L’únic semblant serà la persona que els interpreta, és a dir, jo. No em molesta aquesta pregunta, però em sap greu perquè em sabria greu que em possessin l’etiqueta d’actriu que fa de cabaretera. He interpretat altres papers.

Com el de la dama del llac de Spamalot, dirigida pel Tricicle.

Va ser una passada treballar amb ells. I una experiència inoblidable. Era un paper força difícil vocalment, però m’agradava molt. A més, vaig fer-ho durant cinc mesos estant embarassada i per això que li tinc tant de carinyo. Va ser divertit perquè es va acabar incorporant el meu embaràs a l’obra.

La consideren una de les millors actrius de musicals del nostre país. És bo per escollir els nous projectes?

He tingut la sort d’interpretar a molts personatges macos en teatre musical però, sempre que entro en un de nou, començo de zero. Seria més garantia d’èxit per a mi ser famosa per sortir a la televisió. A mi no em regalen res.

Què en destaca, de la Velma?

El seu punt de bogeria davant de la vida, per tal de sobreviure. És una dona forta i valenta. L’enfonsen, però ella segueix escalant.

Com als actors de vegades?

Sí, seria aquesta l’actitud.

Hi ha més pressió pel fet que Barcelona aculli simultàniament grans produccions de teatre musical?

Una mica. Però hem de pensar en nosaltres mateixos. No hem de patir si fem la feina ben feta. Com el Barça, que no s’ha de mirar en el Reial Madrid.

*Teatre Tívoli. Casp, 8. Aquest divendres a les 18.00 i 21.00 h; Dissabte a les 18.00 i 22.00 h; Diumenge a les 19.00 h; Preu: de 24 a 64 euros.