Era el seu dia de festa. Treballava de funcionari a l’Ajuntament i acabava de deixar enrere una mala setmana. Dimarts, havia hagut d’anar al callista, que li havia recomanat el callicida Lluch per combatre les molèsties a la punta dels dits. En va comprar un flascó, que li va costar una pesseta, en una farmàcia de Sant Gervasi. Es va aplicar el remei sobre les durícies i va sentir una mica de coïssor, que es va esvair ràpidament. Els dies havien anat passant i encara no havia notat la millora que li havien promès. Era diumenge i, en comptes d’anar a passejar amb la dona pel parc, s’estava a casa, llegint la premsa.Va fixar-se en un anunci del Balneari de Panticosa i no va poder evitar sentir una enveja sana per als que s’ho podien permetre. L’Ajuntament havia acordat que, aquell estiu, els empleats municipals anirien a estiuejar a Biarritz o Sant Sebastià, els que més cobraven, i els que tenien el sou més modest a «Badalona sur mer», com li deien els funcionaris amb un deix de broma. L’alcalde havia sentit rumors que els empleats municipals arribaven cada dia més tard a treballar pel matí, així que va decidir entrar ell a dos quarts de nou per comprovar-ho i, al mateix temps, desmentir-ho.