Pasqual Maragall va fer ahir efectiva la remodelació del Govern que va haver d’aturar a l’octubre davant el rebuig frontal dels tres socis del tripartit.

El president va emmarcar la decisió per tenir «l’endemà del referèndum per l’Estatut un equip a ple rendiment».

La remodelació afecta tres carteres del PSC (Antoni Siurana, Caterina Mieras i Josep Maria Rañé), una d’ICV (Salvador Milà) i dues d’ERC (Joan Carretero i Carles Solà).

Però la que més cua porta és la de Governació, on surt el republicà Joan Carretero –la veu més crítica del tripartit– i entra Xavier Vendrell.

Imposició 

ERC va accedir a sacrificar Carretero a canvi d’imposar Vendrell a la conselleria que gestiona la funció pública.

En comú tenen ser homes forts de Joan Puigcercós, que manté així el seu pols dins d’Esquerra amb el sector Carod.

PP i CiU van aprofiar el nomenament de Vendrell per atacar Maragall.

Crítiques de CiU

Artur Mas va retreure el president que «promocioni» qui ha «coaccionat molta gent de la Generalitat». Va insistir que Maragall evidencia de nou la seva feblesa.

En un to dur però en la mateixa línia es va posicionar el president dels populars, Josep Piqué, que va titllar Vendrell de practicar «l’extorsió» i el seu nomenament d’atemptat a la democràcia.

Segon intent sis mesos després

La crisi del tripartit es produeix sis mesos després que Maragall intentés el cessament de vuit consellers però topés amb el rebuig frontal de les tres forces del Govern.

El president va informar els seus socis, que van tenir temps de negociar i pactar els nous consellers.

Tant ERC com ICV van criticar la inoportunitat ja que eren partidaris d’ajornar la remodelació fins després del referèndum de l’Estatut, el 18 de juny. Massa tard, però, per a Maragall.

Les noves cares del tripartit

Jordi Valls (PSC). Treball i Indústria (Manresa, 1960).

Llicenciat en Dret, és un home proper a Maragall que compta amb el suport de l’aparell socialista.

Al 1995 va formar una de les primeres coalicions amb ICV i ERC per fer-se amb l’alcadia de Manresa (el també socialista Josep Camprubí pren ara provisionalment la vara d’alcalde).

La seva mà esquerra també ha fet que les associacions municipalistes del PSC i CiU es posin d’acord en matèria de tecnologia.

Jordi William Carnes (PSC). Agricultrua, Ramaderia i Pesca.

(Barcelona, desembre del 1959). Llicenciat en Filologies germàniques,  va participar a la Fundació del Moviment d’Universitaris i Estudiants Cristians (MUEC).

William ha fet part de la seva carrera professional com a tècnic dins de la Diputació de Barcelona i en l’aparell polític del PSC. Fins ahir era director de Desenvolupament Rural de la mateixa conselleria que ara dirigirà.

Ferran Mascarell (PSC). Cultura. (Sant Just Desvern, juliol del 1951).

De formació historiador, des de jove ha estat vinculat a a la gestió cultural ja sigui com a professional o càrrec electe.

Ha particiat en diferents iniciatives, com la Societat General d’Autors i Escriptors, el CCCB o l’Institut de Cultura de Barcelona.

L’any 1999 va ser nomenat regidor de Cultura i actualment exerceix de regidor portaveu de l’Ajuntament barceloní.

Xavier Vendrell (ERC). Governació. (Sant Joan Despí, octubre del 1966).

Fins ara compaginava els càrrecs de Secretari d’Organització i Finances d’ERC amb la de Secretari general de la conselleria en cap de la Generalitat.

Es considera un home de Joan Puigcercós i ha estat notícia per les cartes que va enviar a càrrecs de confiança de la Generalitat per reclamar-los el pagament de part del sou per finançar ERC.

Manel Balcells (ERC). Universitats, Recerca i Societat de la Informació. (Ripoll, gener del 1958).

És llicenciat en Medicina i cirurgia i ha estat membre de diferents associacions científiques i director mèdic de l’Hospital de Granollers.

L’any 1995 va ser escollit regidor de l’ajuntament de la capital vallesana, on es va mantenir fins el 2001.

Fins ara era secretari general d’Estratègia i Coordinació de la conselleria de Salut.

Francesc Baltasar (ICV). Medi Ambient i Habitatge. (Barcelona, 1949).

És un dels històrics dirigents del PSUC. Amb aquesta formació va fer-se amb l’alcaldia de Sant Feliu de Llobregat en les primeres eleccions democràtiques del 1979.

Es va mantenir amb majoria –després sota les sigles d’ICV– fins l’any 2000 en què va anunciar la seva retirada.

Amb el tripartit a la Generalitat va ser nomenat secretari general del departament de Relacions Institucionals i Participació.