S’importaven : 1) primeres matèries per a la indústria (cotò, lli, plantes per a obtenir tints), 2) alguns aliments (sucre), o 3) condiments (espècies), i 4) ma d’obra (esclaus).

S’exportaven : 1) productes industrials manufacturats tèxtils («draps», en la terminologia d’aleshores), 2) manufactures de pells adobades, 3) productes alimentaris (fruits secs, mel, oli, arròs), 4) condiments (safrà, sals marineres), 5) productes de consum de super-luxe (corall, recollit als fons marins, àmbar).

Algues importacions bàsiques, com per exemple, el blat, que era el principal factor de l’alimentació, no venien de tant lluny: era de Sicília (un dels set estats de la Confederació de Catalunya-Aragó) i de Llenguadoc (amb la ciutat de Montpeller associada durant molt de temps a la Confederació). Els esclaus podien ésser ma d’obra especialitzada (per exemple: un escultor) que podria esdevenir lliure.

El corall fascinava les elits orientals. Les dificultats per a la seva extracció serien un dels factors que van moure, quatre segles més tard, a Narcís Monturiol a  inventar el submarí (o «icti-neu», és a dir: «peix-nau»).