Quan I. va arribar de Berga encara estava esverat. A tothom que trobava li explicava que la guàrdia civil havia anat al poble, acompanyada d’un batalló de l’exèrcit, i que havien fet escorcolls a totes les cases. Ell hi havia anat per motius de feina i s’hi va trobar. Dos guàrdies, visiblement molestos, li van registrar el carro, però, per sort, no hi duia res que per a ells fos sospitós de pertànyer a la causa carlista. Mentre I. narrava la seva petita aventura, notava que ningú no li feia gaire cas. Quan va arribar a casa, al carrer Montcada, va entendre perquè cap veí semblava no donar-li importància als fets de Berga.Va ser la seva dona, M., qui li va relatar les dues històries que aquell dia centraven l’atenció del veïnat. Una venia de França, de Sallaumines, un petit poble miner on feia aproximadament un mes s’havia produït una explosió que havia deixat atrapats un grup de miners. A un d’ells l’havien pogut rescatar amb vida després d’haver estat colgat per la terra 25 dies amb les seves corresponents nits. Es deia Berton i s’havia convertit en una mena d’heroi sense causa en un poble on moltes famílies trobaven a faltar algun dels seus membres. Fins i tot havia mort el capatàs de la mina, anomenat Sylvestre, mogut pel seu amor de pare. Ell havia pogut escapar en el moment de produir-se l’accident, però, en assabentar-se que el seu fill era un dels miners que s’havien quedat a dins, va baixar a buscar-lo. Explicaven que, després d’unes quantes hores de recerca, l’únic que va poder trobar va ser el cadàver del noi. Quan el va veure, Sylvestre va caure fulminat al terra, asfixiat, al costat del cos del seu fill.