El to més dur el va utilitzar el president del PP, Mariano Rajoy, qui va demanar  postposar l’entrada en vigor de l’Estatut fins que el Tribunal Constitucional resolgui el recurs pendent.

La resta de grups de l’hemicicle va coincidir a criticar la postura catastrofista que els populars han mantingut en tot el debat.

ERC, a través de Joan Puigcercós, es va esmerçar a diferenciar el sentit del seu «no» del del PP. No obstant, va admetre que encara hi ha temps per sumar-se al consens, condicionant el canvi al traspàs de la gestió de ports i transports, la creació d’un fons de rescat de peatges i una agència tributària, entre d’altres gestos.

Tant el PSOE com CiU van defensar l’esperit del nou text ja que fa augmentar la capacitat financera de la Generalitat i reconeix, per primer cop en 300 anys, la identitat històrica de Catalunya. Artur Mas va arribar a qualificar l’Estatut de «gran operació d’Estat» que obre la porta a un nou encaix de Catalunya a Espanya. En línies similars es va posicionar la vicepresidenta del Govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, que va parlar de gran  fita per a «l’Espanya de les autonomies».

Més enllà de declaracions, el nou text sortint de la Carrera de San Jerónimo s’allunya força de l’aprovat al Parlament. El de la Ciutadella va sortir amb el 90% dels diputats, però després de negociacions bilaterals i multilaterals, pactes a dos, i retallades s’ha quedat amb el suport del 54,8%, una majoria absoluta justeta. Pel camí s’han quedat aspiracions considerades «innegociables» per als partits catalans.

El camino que queda todavía

El Senado tramitará el texto en el plazo de dos meses, probablemente la semana del 10 de mayo. Si se presentan enmiendas, el Estatut volverá al Congreso, pero los partidos prevén no plantear ninguna y quedaría aprobado definitivamente. Para que sea así, los miembros de Esquerra Republicana de Catalunya en la Entesa deberán abstenerse. Después, se someterá a referéndum en Catalunya y el Rey lo sancionará en 15 días.

4 diferencias con el texto...

... que salió del Parlament

1 Nación. A diferencia de lo que se aprobó el 30 de septiembre en el Parlament, el texto votado ayer no reconoce a Catalunya como una nación en su artículo primero, que queda en el preámbulo con la definición aprobada en el Parlament.

2 Lengua. Se respeta que el catalán es la lengua propia de Catalunya, pero el texto final establece que «no puede haber discriminación por el uso de una u otra lengua».

3 Competencias. Reconoce competencias en inmigración y en la gestión del servicio de Cercanías de Renfe. No se le otorga capacidad para convocar referéndums ni la participación de selecciones catalanas en competiciones oficiales.

4 Financiación. Catalunya no recaudará todos los impuestos pagados en su territorio. En cambio, se amplía la cesta de impuestos: 50% del IRPF, 50% del IVA y 58% de los especiales.

Las principales frases de los protagonistas del debate de ayer

M. T. Fdez. de la Vega. Vicepresidenta del Gobierno

«Si la Constitución es garantía de nuestro proyecto común de convivencia, este Estatut, respetándola, la fortalece y no hay lugar para la añagaza de la quiebra del Estado o la ruptura de España».

Mariano Rajoy. Presidente del PP

«Estamos en el principio del fin del Estado que diseñaron los españoles en 1978».

«Este Estatut es objetivamente inconstitucional».

«No podemos admitir que nos encontremos a efectos prácticos, con dos Estados».

J. A. Duran i Lleida. Portavoz de CiU

«¿Será leal el PP a este Estatut si gobierna?».

«De tanto querer a España, el PP no se da cuenta de que lo que hace es doloroso». «Las heridas del PP contra el Estatut tardarán en cicatrizar».

Joan Puigcercós. Portavoz de ERC

«Este Estatut es bueno para España, para una región de España, pero no lo es para una nación como Catalunya». «No dejen a Catalunya a medio camino». «Si no hay cambios, será imposible que ERC se sume al consenso».

Gaspar Llamazares. Coordinador de IU

«No es nuestro sueño, pero se parece mucho». «El PP, peses a su gran discurso milenarista y catastrofista, es el gran perdedor». «Sólo ha faltado decir que el Estatut traerá la gripe aviar».

Josu Erkoreka. Portavoz del PNV

«El Estatut será un barco nuevo pero habrá de navegar en el mismo océano, con los mismos vientos y tempestades, y, no olvidemos, los mismos corsarios». «Ante el ciclón del Estado, no hay blindajes estatutarios que valgan».

Pasqual Maragall. President de la Generalitat

«Es un día de victoria, gloria y de celebración. Pasará a nuestra memoria colectiva». «El Estatut no va contra nada, ni contra nadie. Es Catalunya quien gana en reconocimiento nacional, financiación y autogobierno».

Artur Mas. President de CiU

«No puedo ocultar mi gozo y mi satisfacción». «Nuestro ánimo era hacer una gran operación para Catalunya y una gran operación de Estado sin renunciar a aquello que somos y de profundizar en un progreso colectivo».

La votació es fa a peu dret

A petició del PP, tots els diputats van haver d’anar aixecant-se en ser nomenats per fer públic el seu vot. Els populars van demanar fer-ho així perquè els diputats socialistes que s’havien oposat a l’Estatut «donessin ara la cara».

Rodríguez Zapatero arriba tard

El president del Govern, José Luís Rodríguez Zapatero, va trigar a incorporar-se al debat parlamentari. Això va ser aprofitat pel cap de l’oposició popular, Mariano Rajoy que li va etzibar: «no té la valentia ni la vergonya torera d’estar avui aquí».

«Porra» futbolística Barça-Real Madrid

Mentre es discutia en l’hemicicle els diputats van començar a fer pronòstics pel partit Barça-Madrid de dissabte. La delegació catalana, amb excepció de Sánchez Llibre, van votar pel 3-0 y 3-1. Els més madridistes confiaven en tombar aquest resultat.

Per ordre del metge Carod, sense debat

El president d’ERC va ser l’absència més destacada entre els catalans il·lustres que ahir van anar a Madrid. Els metges van prohibir a Carod Rovira que seguís el debat parlamentari després que el divendres fos ingressat per una angina de pit.

Torna a la càrrega el ministre Bono

José Bono va repetir ahir que la carta estatutaria catalana «és clarament anticonstitucional». En un símil ginecològic va dir que «la criatura pot nèixer constitucional, però la mare està en un procés de seriosa convalescència».