1571: A l’avantguarda de la fabricació d’armes de foc

La siderúrgia catalana medieval, gràcies a la tècnica de les fargues de les valls pirinenques, fou un dels factors de l’èxit de l’expansió catalana per la Mediterrània i Europa.
Simbòlicament, la reixa del portal de Notre-Dame de París (1250) fou construïda als tallers de Sunyol & Blai de Barcelona. A l’entorn del 1400, la ‘farga amb trompa’ per a canalitzar millor la corrent d’aire, significà un pas endavant. Amb les peces d’acer obtingut a les fargues es fabricaren:1) eines per a treballar al bosc (destrals, paranys), als camps (pales, relles), als tallers (martells, encluses, tenalles), 2) peces per a la indústria dels traginers (ferradures, cèrcols de ferro, eixos, cadenes ), 3) elements de la indústria de la construcció (claus, balcons, reixes, panys, baldes,  penells, teieres), 4) peces de disseny (ganivets, graelles, cadenes per sostenir les olles, torradores) , i 5) armes (blanques i de foc: pedrenyals, mosquetons, escopetes, arcabusos).

Al 1571, el virrei establí una llista tancada de les 43 ciutats i viles catalanes on podien instal.lar-se els fabricants d’armes (destinades, sovint, a l’exportació). Geogràficament, se situaven entre Elna, Perpinyà, Tuïr, Illa de Tet o Vilafranca de Conflent, al Nord del Principat, quasi a la ratlla de França i, al Sud, Tortosa i Ulldecona. Però la majoria eren a l’àrea dels Pirineus: Ripoll, Puigcerdà, Camprodon, Sant Joan de les Abadeses, Berga. Sense aquesta llarga tradició  (amb, sempre, una vessant exportadora) seria difícil d’entendre l’expansió de la indústria metal.lúrgica catalana dels segles XIX-XX.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento