Els professors d’ESO, sobretot, i els pares, en menor escala, són els altres col·lectius a què les universitats adrecen els esforços perquè la informació arribi als estudiants. Als 16 anys, s’interessen per la pràctica: quant s’ha d’estudiar, exigència dels docents, assignatures. Als 18 pregunten com matricular-se, escollir matèries o si el temari és difícil.

Si al Batxillerat són més indecisos, els alumnes procedents de Formació Professional (FP) de grau superior ho solen tenir més clar. Alguns poden convalidar certes assignatures per crèdits. En aquests casos se’ls ha d’orientar perquè no fracassin en els estudis: «Molts volen treballar aviat i potser una carrera de cinc anys es massa».

El missatge cap a les dones

El descens de la natalitat de la dècada dels 80 ha comportat la disminució dels universitaris però ha obert una batalla «sana» per captar alumnes. Els centres universitaris comparteixen una manera de dirigir-se als futurs alumnes, tot i que alguns com la Universitat Politècnica, especialitzada en carreres tècniques, han d’animar especialment les dones perquè facin carreres on la presència masculina és aclaparadora (73 nois per 27 noies de mitjana a les aules). Telecomunicacions o Informàtica en són algunes.