Les associacions de pares i mares d'alumnes (AMPA) juguen un paper clau en la millora de la qualitat educativa dels centres escolars, segons l'estudi Més que un gra de sorra. Les associacions de mares i pares d'alumnes a Catalunya de la Fundació Jaume Bofill. A més, tot i que la crisi les estreny econòmicament, volen participar més en l'educació dels seus fills.

Les AMPA destinen l'1% del seu pressupost a becar alumnes amb dificultats econòmiques. "La solidaritat és bastant superior perquè als comptes no hi apareix la morositat, les famílies que no poden pagar", explica a 20minutos el director de la Fundació Jaume Bofill, Ismael Palacín, qui recorda que el 60% de les famílies té problemes per arribar a final de mes.

Tot i no poder pagar les quotes, cap AMPA ha fet fora a cap pare, com tampoc consta que cap escola pública o concertada hagi fet fora a cap alumne perquè els pares no poden pagar, senyala Palacín, qui subratlla la importància dels serveis que gestionen les associacions de pares, com l'acollida matinal, les activitats extraescolars, les sortides culturals, els llibres de text o el serveis de biblioteca.

Les quotes no varien gaire d’un centre públic a un concertat, però són més baixes si hi ha més d’un 30% de famílies immigrants i també hi ha diferències de fins a 13 euros en funció de si hi ha més o menys pares amb estudis universitaris. També hi ha diferències entre districtes però el que varia més és el que paguen per les activitats, la qual cosa pot fer triplicar els ingressos de què disposen les AMPA.

Amb la crisi, moltes famílies han desapuntat els seus fills d'algunes activitats i això ha obligat a algunes associacions a eliminar alguns dels serveis o a reduir la seva qualitat. Això, "implica el risc de que hi hagi escoles amb molts serveis de molta qualitat i a l'inrevés", adverteix Palacín, qui recorda que els serveis que ofereixen les AMPA són fonamentals per garantir la igualtat d'oportunitats dels infants.

El director de la Fundació considera que les administracions han de garantir uns equipaments, materials i serveis de qualitat a tot arreu, "a banda del que hi puguin o no afegir les famílies de la seva butxaca". De fet, les AMPA no només reben subvencions per un valor inferior al 5% del pressupost, sinó que el 78% de les AMPA de centres públics i prop del 60% de les AMPA de centres concertats han de col·laborar en la millora d'infraestructures i equipaments del centre. De mitjana, destinen un 28% del seu pressupost a comprar pissarres, fer reparacions... "Això ho hauria de pagar el Departament d'Ensenyament", senyala Palacín.

Per això, Palacín i els autors de l'estudi insten al Departament d'Ensenyament i als ajuntaments a oferir beques lligades al nivell de renda per garantir l'accés a les activitats educatives de pagament en igualtat de condicions, i que n'hi hagi suficients per atendre totes les famílies que les necessitin.

Amb tot, la meitat de les AMPA acaben el curs amb superàvit, una de cada quatre ho fa amb saldo zero i una altra, amb saldo negatiu. Les AMPA de les escoles públiques de primària són les que tenen més dificultats per quadrar els números i un 28,5% acaben amb un dèficit mitjà de 300 euros.

El director de la Fundació Jaume Bofill també reclama un major reconeixement per a les AMPA, que compten amb 400.000 pares associats, i considera que no s'hauria de modificar el sistema educatiu sense el seu suport, com s'ha fet amb la Lomce o la jornada compactada als instituts.

A més, recorda que les associacions volen participar encara més en l'educació dels seus fills, com en l'elecció del director del centre o dels criteris per triar els docents. Segons Palacín, com més involucrades, més possibilitats d'èxit tindran els seus fills.