Al 1328, hi ha notícia detallada dels vidriers que estan fabricant, tallant i col·locant els vitralls de la catedral de Ciutat de Mallorques. Al 1334, Berenguer Xatart instal·là un forn de vidre a un poble de la comarca del Vallespir, que adoptarà oficialment el nom de ‘Palau de Vidre’.

Els altres nuclis productors importants se situaren a Mataró, Alzira i Ciutat de Mallorca. Segons Sureda, però, a més d’element important en la construcció (i a taula, i al rebost) i de material base per a la creació artística, el vidre «influeix sobre l’home interior, donant-li l’hàbit de la introspecció». Sense la difusió, a partir del segle XIV, dels miralls fabricats amb vidre pla, «no tindríem els autoretrats..., ni les conseqüències que se’n deriven, per exemple, les autobiografies, que, sortint de Montaigne, han desembocat en les novel·les psicològiques».

Els miralls de bronze, i el doll d’aigua de Narcís, no ens feren entrar en l’Edat Moderna. El vidre pla, sí.