1204: Montpeller, dins la Confederació de Catalunya-Aragó

L’Imperi comercial medieval català es basà, tal com succeí amb el venecià o el genovès, en una combinació de habilitats en les tècniques de la navegació (i de la producció de productes per a l’exportació), diplomàcia (incloent-hi unions matrimonials) i actuacions político-militars. El 1204, el comte-rei Pere I el Catòlic es casà amb Maria de Montpeller, filla i hereva de Guillem VIII, senyor de la ciutat-estat de Montpeller. D’aquesta forma, s’iniciava l’ampliació pacífica de la Confederació de Catalunya-Aragó creada el 1137. Aquesta primera idea fou primordial: les ampliacions no es farien seguint un model unitari de continuïtat territorial (com als imperis islàmics o els regnes basats, només, en la força militar de França o de Castella-Lleó), sinó que, seguí un model confederatiu en xarxa (com Venècia o Gènova, o, segles més tard, els Països Baixos, o Anglaterra). Montpeller, dins la nova Confederació catalano-aragonesa, va experimentar, als segles XIII-XIV, un desenvolupament extraordinari (tal com succeiria, al segle XV, a ciutats com ara València o Ciutat de Mallorca).

Les bases d’aquest desenvolupament foren una indústria molt competitiva i, doncs, molt exportadora, de draps tenyits, cuirs treballats, orfebreria, oli d’oliva i vi, i la creació del gran centre universitari de la Confederació. Primer, a partir de 1230, les facultats de dret i medicina, el 1242, la facultat d’arts, i el 1289, la unificació de les tres amb la fundació de la Universitat de Montpeller. Una universitat on, especialment, en medicina, la presència catalana ha estat constant. El 1349, per un pacte de compravenda, Montpeller va deixar la Confederació.

Francesc Roca / historiacatalunya@accat.org

Per saber-ne més: Montpellier    985/1985.   Montpeller, Museu Fabre,