Més que de fugida és de sortida. Quan em sento malament sóc molt introvertida. No sóc de sortir corrent d’un lloc, sinó més aviat d’entrar en un lloc familiar i conegut.

Li agrada el tequila o l’utilitza com a símbol patriòtic? Ho dic pel títol, Limón y Sal.

Ah! No, aquesta és una relació que fa la gent fora de Mèxic, perquè nosaltres li posem sal i llimona a tot: la fruita, l’arròs, la truita... És allò que li dóna bon gust a tot.

Per què ha triat a Coti per a composar temes junts?

Vam composar tres  cançons per al meu disc i altres per al seu i el de Paulina Rubio. Amb ell tinc molta química, ens asseiem a escriure i surten coses tot el temps. Cadascú posa una mica de la seva personalitat i el resultat ens agrada.

Les millors cançons d’amor acaben malament?

Vull pensar que no. Explico històries tristes, però dic el que penso de l’amor. L’amor m’inspira perquè diu molt de la personalitat de cadascun, com ho expliques, ho vius i ho pateixes. Les formes d’estimar són tantes com persones.

Què hauria estat de no ser artista?

Faria música com passatemps, de totes maneres. No sé, la veritat és que mai vaig tenir un pla B (Riu), però m’hauria agradat la docència, fer classes de música o de literatura. La vida acadèmica se’m fa molt bonica perquè mai vaig tenir aquesta possibilitat. Vaig acabar la preparatòria (estudis), vaig entrar en l’escola de música i em vaig anar a ciutat de Mèxic.

Com és el públic d’aquí?

És tan diferent en cada ciutat, que us dic Les Espanyes. A Barcelona vaig tenir un show memorable amb Coti a La Paloma. Em va encantar perquè la gent va entendre les meves cosetes, va ser emocionant.

En aquest disc usa música electrònica, hip-hop i folk...

Sí, em prenc llibertats per a usar coses que m’agraden. El més important és la composició. Després, en els arranjaments, faig combinacions que sonen estranyes, em baso en la intuïció, sense barreres.

Ha fet la seva millor cançó?

No, i no ho dic en pla superba perquè pugui fer-les millor. Em falta molt per aprendre.

On compon?

Sempre a casa meva.

Algun somni? Ser mare?

La maternitat la veig molt llunyana d’aquesta vida que m’he fet. Hauria d’arribar-me accidentalment, hauria de caure’m un llamp (Riu).

* Poble Espanyol (Av. Marquès de Comillas, s/n). Avui a les 21.00 hores. Entrada 28 euros.

BIO

Va néixer a Long Beach (EE UU) al 1970 i va créixer a Tijuana (Mèxic). Filla de fotògrafs, als 8 anys va començar a estudiar piano. Va guanyar dos premis Grammy.