Moltes -centenars- de les oliveres plantades  aleshores segueixen creixent, i produint, anyalment, les olives que són la base de la fabricació del millor oli: l’oli d’oliva. La pedra seca és un extraordinari sistema constructiu (de parets, però, també, de carrers, cases, torres, cisternes, sitges, cabanes, pous), també mil.lenari, que ha demostrat una llarguíssima resistència a les ziga-zagues, sovint violentes, de la història. L’assagista i polític Antoni Rovira i Virgili «considerava que els murs rústics de pedra seca eren l’arqueologia del temps, és a dir: el producte i senyal inequívocs del persistent esforç de generacions, i que, per tant, haurien de rebre el reconeixement de monuments històrics, cosa que encara, una vuitantena d’anys després, encara no s’ha sabut fer».

Es pot dir que, segons Rovira: «la individualitat que forma i el cromatisme de les pedres dels marges, i la singularitat de cada un dels camps que tanquen o esglaonen, porten a formar paisatges agrícoles per la suma d’una munió de peces diverses, que eren la plasmació de la seva societat : dinàmica, rica i complexa».