El secretari de Serveis Penitenciaris de la Generalitat, Albert Batlle, va reconèixer ahir que notícies com les d’aquest atracament «obliguen a modular les nostres actuacions». Juan Diego Redondo, que és el nom autèntic del delinqüent, s’havia escapat diverses vegades de la presó i havia sortit per la tele mentre estava fugat.

El van convèncer

Els nou treballadors segrestats van tenir prou mà esquerra per convèncer Dieguito perquè es barregés entre ells i intentés escapar. Quan ho va provar, el van detenir.

Quan l’atracador va amenaçar amb una pistola a un dels empleats, aquest va cridar perquè els companys  poguessin escapar. Durant l’hora i mitja que van passar tancats, Dieguito va demanar els diners de la caixa, un pernil i una cistella de Nadal. I va animar els treballadors a que n’agafessin una.

Li va caure una bala en un bar

Moments abans d’anar a cometre l’atracament, Dieguito va anar fins al bar Taita 1 on  va beure tres canyes, segons va explicar ahir l’amo del bar, José Luis Santoll, que va assegurar que era «molt simpàtic». Entre cervesa i cervesa, li va caure una bala i una clienta li va cridar l’atenció. Poc després, es va mirar al mirall i va preguntar si cridava l’atenció o semblava normal. Els presents, que havien vist la bala, van preferir dir-li que se’l veia normal. A continuació, i mig en broma, va treure la pistola i la va posar sobre el taulell. En José Luis li va demanar que la guardés.

‘Dieguito el Malo’. Una biografia agitada

Juan Diego Redondo, conegut com Dieguito el Malo, va nèixer a Baza (Granada) fa 47 anys. Prop de 30 anys els ha passat entre reixes, principalment, per haver robat. Juan Diego va venir a Barcelona amb la seva mare i els seus set germans quan era un nen i, amb sis anys, el van abandonar en un orfenat, d’on es va escapar. També va fugir del reformatori i, amb 16 anys, va entrar a la Model, després d’haver format un grup que es dedicava a atracar joieries i bancs. El 1978 va participar en una fugida de 45 presos després d’excavar un túnel fins a les clavagueres amb plats i fustes. Més tard va escriure un llibre sobre la fugida. Havia de complir condemna fins al 2007.

Bromes al bar i cares llargues el dia després

El dia després de l’atracament els clients comentaven la noticia pels passadissos del súper. Ahir cap caixera del supermercat no volia parlar amb periodistes ni recordar l’episodi de la nit anterior. Tot i així, els clients, que estaven molt sorpresos, no podien evitar comentar pels passadissos tot el que havia passat. Al bar on «el Rambito del Caprabo», com deien ells, es va prendre unes canyes, la notícia no va caure tan malament. Comentaven que l’atracador «era una víctima de la societat» i els clients feien broma amb l’amo i li deien: «Ara que ja ets famós podries convidar-nos a alguna cosa».