Se n’ha parlat tant i se n’han fet tants canvis que un ja no sap què estarà permès i què no. I, amb aquesta ambigüitat, no és estrany que Barcelona prengui la forma, de vegades, d’una pel·lícula de dibuixos animats, com Monstres SA, on hi ha ciutadans que han convertit aquesta ciutat en un cau de personatges grotescos (una Societat Anònima que ha esdevingut Societat Arcelonina , sense la B, perquè hem perdut l’hàbit del «Fem-ho B»).

I, entre aquests infraciutadans, hi ha Miss Pet (pet, en anglès, vol dir animal domèstic). No sé com es diu en realitat, però l’altre dia passejava el seu gos pel carrer i, quan algú li va recriminar que no havia recollit la caca, la molt bèstia va agafar el seu telèfon mòbil i va trucar a la criada perquè baixés a agafar la merda. Li dic Miss Pet, perquè va actuar com si s’hagués tirat un pet i obligués a un altre a olorar-lo per ella. Quina pudor!!!