Eren : I) «el sistema dels Pobles Caçadors», en regressió, car depenia de «la massa de vegetals que la terra produeix naturalment per al manteniment dels animals salvatges»; II) «el sistema de pobles ramaders», com eren «els tàrtars i els àrabs», que podien alimentar i mantenir un exèrcit permanent i, quan tenien «superabundància de població», es dedicaven a atacar i saquejar altres pobles; III) el «sistema d’agricultura absoluta»: tota la terra distribuïda entre totes les famílies, com a «l’antiga Roma» de les tribus. Límits: els del no creixement de l’agricultura no industrialitzada; IV) el «sistema d’agricultura a càrrec d’esclaus», com a Grècia-Roma i a algunes colònies modernes.
Límits: els esclaus «no tenen cap interès en treballar amb intel·ligència» i «el treball excessiu escurça la seva vida», i V) el «sistema d’agricultura relativa fundat sobre un sistema de manufactures» o «sistema modern». El sistema de quasi tota Europa «de tres segles ençà», des del 1500, doncs. És el sistema que considera «l’agricultura i les arts (=les indústries) a la seva mútua dependència».
El sistema més complex i més eficient, doncs. Un sistema on propietaris de les terres, artesans, llauradors, comerciants, savis, capitalistes i consumidors intercanvien, dins i fora de cada país, productes, serveis i rendes. L’únic sistema que permetia -que permet al segle XXI - alimentar una població en creixement.
Comentarios
Hemos bloqueado los comentarios de este contenido. Sólo se mostrarán los mensajes moderados hasta ahora, pero no se podrán redactar nuevos comentarios.
Consulta los casos en los que 20minutos.es restringirá la posibilidad de dejar comentarios