L’última carta de Companys (Columna) és el retorn a la novel·la després de 15 anys del periodista i historiador Toni Soler. El llibre planteja el viatge del president de la Generalitat, Lluís Companys, a la Barcelona del 2015.

Al llibre, la relació de Companys amb els polítics del 2015 té ingredients a l’estil del programa Polònia?

Realment era el que trobava més divertit.El president Companys era un personatge molt contradictori, però també molt vitalista. Li agradava gaudir de la vida i és evident que si arribés a l’any 2015 no es conformaria amb aparèixer i prou, sinó que segurament intentaria gaudir del regal d’haver ressuscitat. I per altra banda, Companys tenia una altra manera de fer política molt pròpia dels anys 30, molt passional, molt brandada, que contrasta amb la política d’avui dia, més tecnificada.

Què pensaria Companys de l’actual president de la Generalitat, José Montilla? Apareix al llibre?

La novel•la transcorre el 2015 i això està fet així per no buscar paral•lelismes amb l’actualitat.

Però en el cas que en Montilla governés fins al 2015?

Suposo que li sobtaria, però respecte del canvi demogràfic que ell no va arribar a viure. Però, sobre això, Companys era una persona molt amiga dels dirigents anarquistes de Barcelona i la majoria eren castellanoparlants.

Al llibre, Companys també descobreix el poder d’atracció dels polítics cap als mitjans de comunicació. I és una cosa que li agradarà.

Molt. Perquè és un personatge amb un cert encant, molt bon orador i una persona que gaudia de la vida. Li agradava molt sortir de nit i anar amb les dones, era una persona vital. I llavors el poder dels mitjans no el va poder aprofitar com ho fan els polítics d’ara. Estic segur que si en Companys fes política, ara seria un personatge mediàticament molt atractiu.

El Polònia li permet desenvolupar la seva faceta com a historiador?

Com que Catalunya és un país on els símbols tenen una importància cabdal, fer humor sobre això dóna molt de si. I creiem que, fins i tot, és més agosarat ficar-se amb el passat de Companys i de Franco que no pas amb el present, amb polítics que els tenim més santificats.

I per què passa això?

És una part del públic o dels opinadors que tenen un respecte afegit a certs personatges històrics que nosaltres no solem tenir, francament.

Què pensa de la inclusió d’un gag de Sergi Mas després del discurs institucional de Montilla l’11 de Setembre?

Nosaltres només som responsables del contingut de l’sketch en qüestió.

Han rebut algun comentari per aquestes paròdies?

Estem molt contents i agraïts pel respecte que els polítics tenen cap al nostre programa. Tot i saber que molt sovint no els hi agrada. p. caro