Jordi Bosch: "El meu punt feble és el ball"

Jordi Bosch caracterizado de Rey Arturo.
Jordi Bosch caracterizado de Rey Arturo.
TEATRE VICTÒRIA
Jordi Bosch caracterizado de Rey Arturo.

S'ha deixat barba per ser el rei Artur al Victòria. Jordi Bosch ha descobert el gènere musical de la mà d'un gran muntatge amb Marta Ribera com la Dama del Llac. Bosch està encantat amb el projecte que avui celebra les 100 primeres funcions a Barcelona.

Li podem dir ‘rei' de la comèdia musical?

Aquests compliments agraden sempre! Sóc el rei Artur, però tant com això...

Què és el que més li agrada d'aquest monarca?

El bé que es comunica amb la gent. És una festa cada nit.

És el seu primer musical.

Vaig pensar que si no feia aquest musical no en faria cap més, perquè aquest era l'idoni per a mi i per a qualsevol actor. Permet fer tot de bogeries de Monty Python.

Què està aprenent d'aquest gènere que no coneixia?

L'estil, recolzat pel Tricicle, que l'han enriquit. Ells eren els ideals per fer-ho. M'ha donat un camp de visió de la comèdia i la revista. En comunicació constant amb el públic, els necessites. Ho trobo fascinant.

Només fa tres anys que m'escapo a Londres per veure musicals
Li ha costat ballar.
Tots tenim un punt feble i el meu és el ball.
Certifica que és difícil cantar, ballar i actuar?
És complicat. Per sort comença a haver-hi una tradició perquè la gent es prepari. Però imagina fa 30 anys, vèiem això com una mena de miratge que sabíem que es feia a Londres i a Nova York. Aquí potser algú cantava.
Han incorporat una escena nova, per qui vulgui repetir ?
És un gran moment de la pel·lícula (Los caballeros de la mesa cuadrada) que es recorda. I és molt graciosa aquesta batalla amb el caballero negro, en la qual el rei li va tallant els braços.
I el gag dels jueus? Funciona?
D'entrada sobta però com després s'explica, s'entén. Els jueus tenien el monopoli de l'espectacle a Broadway. Són els que tenen els diners. Aquí no hi ha aquesta tradició. És el meu primer musical i vaig pensar que si no feia aquest, no en faria cap mésÉs espectador de musicals?
Si sóc sincer, només fa 3 anys que m'escapo a Londres. L'Spamalot de Londres s'assembla al català?
L'únic que canvien són les coreografies i balls. Les escenes i les partitures són iguals. El que ha fet Tricicle és incorporar gags i traduir-ho al castellà. No hi veig tanta versió.
Teatre Victòria. Av. Paral·lel, 67. A les 20.30 hores. 29 a 49 euros.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento