Una de les principals línies d’actuació del Pla Estratègic Turisme 2020 és el disseny dels mecanismes per garantir el millor retorn social de l’activitat econòmica generada amb l’afluència de visitants. Aquest retorn es basa en múltiples mecanismes redistributius que descansen sobre dues potes: una primera, la sostenibilitat; i una segona, la generació de valor compartit.

Segons Albert Arias, director del Pla Estratègic de Turisme 2020, s’ha de "reduir l’impacte negatiu del turisme en primer terme, i per tant, promoure un turisme responsable, i d’altra banda, fomentar que l’activitat turística sigui palanca de canvi pel desenvolupament econòmic d’altres sectors i que es redistribueixi la riquesa que genera l’activitat turística".

Un dels principals mecanismes per aconseguir aquests objectius és obtenir una millora en la recaptació de l’impost turístic i després reinvertir-lo en accions que beneficiïn la ciutat i els seus residents. Exemples d’aquesta política són desplegar equips d’agents cívics al voltant dels espais amb gran afluència de visitants, reforçar la xarxa de bus a la Barceloneta durant l’estiu.

En aquest sentit, s’ha ideat un pla específic per abordar els usos turístics de la mobilitat a la ciutat. Un exemple de treball en aquesta línia que desenvolupa el Pla Estratègic de Turisme 2020 són les taules de treball per coordinar accions amb tots els operadors públics i privats que intervenen a la zona de la Sagrada Família, un dels anomenats Espais de Gran Afluència, EGAs.

El director del Pla, Albert Arias, conclou que "hem de procurar que on hi ha més presència de turistes també hi hagi més vida comunitària i més vida permanent. I això últim, per exemple, es fa amb la promoció d’habitatge permanent".

Un altre aspecte que posa sobre la taula el Pla Estratègic de Turisme és quina promoció es fa de la ciutat com a destinació turística. El principi fonamental d’aquesta ha de ser regit per l’objectiu de fer de Barcelona una destinació sostenible.

Sobre el creixement constant del nombre de visitants, Albert Arias explica que "el que menys agrada de Barcelona als turistes és que hi ha massa turistes. Llavors aquest creixement constant, aquesta massificació del turisme, no interessa a ningú. Hem de col·laborar tots els agents per a no fer de zones de Barcelona espais monofuncionals dedicats únicament al turisme. Cal més vida resident que es barregi amb els turistes".

Una de les mesures que s’ha contemplat per aconseguir-ho és la intensificació dels instruments de govern del Consorci de Turisme de Barcelona per dirigir la seva activitat cap aquest objectiu de sostenibilitat.

Cal que "aquesta activitat no suposi un risc perquè les persones continuïn vivint a la ciutat, i la seva permanència no es vegi amenaçada per la pèrdua de serveis bàsics o pel malestar causat per les massificacions o per la pujada dels preus", conclou Albert Arias, director del Pla Estratègic de Turisme 2020.

Barcelona rep actualment més de 30 milions de vistes l’any, per un total de 123.000 places regulades d’allotjament. Els darrers 5 anys, el creixement de la demanda turística ha estat del 17%. Malgrat el creixement, l’experiència dels turistes és molt positiva i puntuen amb una nota del 8,7 la seva estada. El 92,3% de la petjada de carboni que deixen prové dels viatges en avió. Un cop a la ciutat, el 46% dels turistes es mou peu i el 37% en  transport públic.

Enric Truñó. Enginyer i polític, consultor. Coordinador del Pla Estratègic 2010-2015.

Que cal per ordenar el sector turístic per fer-lo sostenible?

S’ha de conèixer molt bé la naturalesa del turisme a Barcelona. No és el mateix ordenar el turisme de negocis, el turisme de la Fira relacionat amb moviment d’empreses o el relacionat amb congressos o actes acadèmics que el turisme de vacances o d’oci, és un altre món. També s’ha de diferenciar entre els turistes que pernocten a la ciutat i els visitants de dia. S’ha d’estudiar molt bé aquesta diversitat perquè comporta respostes diferents.

S’ha de regular el turisme?

És clau per tal que Barcelona sigui una experiència turística de qualitat per a la gent que ens visita i que es mantingui la qualitat de vida de les persones que hi vivim. S’ha de regular tant pel que fa als allotjaments com pel que fa als fluxos, als accessos, als espais públics... El turisme urbà fa molt d’ús del carrer i també dels equipaments, de l’espai públic en general. En aquest sentit, l’Ajuntament ha de marcar les regles del joc acordant-les amb els diferents agents i actors, i evidentment, amb els veïns.

I si aquest acord no és possible?

Si no hi ha aquesta aliança entre sector turístic i ciutadania, buscant el punt en què tothom hi guanyi, ho cremarem. Tindremproblemes a curt termini, no demà, però sí d’aquí a cinc o sis anys. Ha de ser un pacte per promoure i preservar, per facilitar la creació de la riquesa que significa el sector turístic i per mantenir la qualitat de vida i la cohesió social a Barcelona. Hem de saber trobar un punt generós d’encontre.

El model turístic creat fa 25  anys, ja no serveix?

Els Jocs Olímpics van ser una operació de màrqueting de primera magnitud mundial. En aquell moment, estaven en 7 milions de visites, avui passen dels 30 milions. Llavors, tampoc hi havia el fenomen del baix cost, ni el

sector d’internet, amb totes les facilitats de gestió i informació. Tot això ha canviat les regles del joc i no sols a Barcelona. Aquest és un fenomen de Roma, d’Amsterdam, de Berlín.. El sistema de mobilitat a Europa ha

desbordat les previsions. Totes les ciutats europees han d’ordenar el seu turisme.