Al capdavant del projecte, segons ha indicat la UA, està Manuel Martínez García del grup d'Ecologia Microbiana Molecular de la Universitat d'Alacant.

La troballa s'ha aconseguit gràcies a l'aplicació de tècniques capdavanteres que barregen citometria de flux i tècniques de genòmica i biologia molecular. Els resultats apareixen este divendres, 23 de juny, en la revista científica 'Nature Communications'.

La tècnica desenvolupada pels investigadors ha desvetlat alguns dels virus més abundants a nivell planetari, sobretot en superfície, en tots els oceans. "Esta troballa permetria descobrir virus patògens emergents, impossibles de conrear en el laboratori per dificultats tècniques. D'esta manera, esta tècnica ens proporciona la informació genòmica que porta cada virus, amb el que es pot saber de quin virus es tracta", ha informat Martínez García.

Fins a hui, "es tenien pistes", però es desconeixien quins eren alguns dels virus més abundants en els oceans del planeta. Este estudi llança llum sobre esta qüestió i dóna pas a l'estudi d'altres ecosistemes.

"Amb l'ús d'esta nova tecnologia, obrim la porta a desxifrar la viriosfera terrestre", ha comentat Òscar Fornas, un dels investigadors implicats i cap de la Unitat de Citometría de Flux de la Universitat Pompeu Fabra i el Centre de Regulació Genòmica de Barcelona.

"No solament servix per a descobrir nous virus o veure l'ecologia de grans grups de virus en les mostres estudiades, sinó que també senta les bases per a estudiar els diferents virus presents en un ecosistema concret. En esta direcció, el cos humà és un ecosistema concret i ací és on radica gran part del futur d'este projecte o de possible projectes emergents".

Ara, i després d'aconseguir detectar-los en mitjans aquàtics, els investigadors estan aplicant-ho amb mostres humanes, com és la saliva.

Martínez García ha indicat que l'assoliment està en què "separes un únic virus del conjunt de virus". El procés passa per trencar la cápside; a continuació es fan, amb tècniques de biologia molecular, còpies del genoma. I, després, "ja podem seqüenciar l'ADN i amb això, accedim a la informació genètica": ja saps 'qui és'.

"És la primera vegada que es realitza l'estudi genòmic de partícules víriques individualitzades de manera eficient", ha continuat Fornas, la unitat de la qual ha sigut l'encarregada de separar una a una cada partícula vírica.

L'article 'Single-virus genomics reveals hidden cosmopolitan and abundant viruses' és la conclusió de la investigació liderada per Manuel Martínez García del grup d'Ecologia Microbiana Molecular de la Universitat d'Alacant en col·laboració amb la doctora Josefa Antón Botella, coordinadora del mateix grup, el grup de Genòmica Evolutiva de la Universitat Miguel Hernández, del doctor Rodríguez Valera; l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona (ICM) del CSIC a Barcelona; amb els doctors Josep Maria Gasol i Silvia Acinas; i amb el doctor Òscar Fornas, de la Universitat Pompeu Fabra; a més de dos grups americans d'investigació: la Universitat d'Ohio i el Centre d'Investigació Marí Bigelow Laboratory for Ocean Sciences.