La reforma de l'interior dels habitatges, la rehabilitació de l'estructura global de l'edifici i les mesures d'eficiència energètica milloren el benestar i la qualitat de vida de les persones. Per tant, la rehabilitació dels edificis es pot considerar també com una altra vessant de les diferents polítiques socials que estan en marxa a Barcelona.

Concretament, la reparació i millora d'habitatges i edificis es considera una eina clau per abordar desigualtats socials, i per aquest motiu, la convocatòria d'ajuts a la rehabilitació aprovada pel Consorci de l'Habitatge de Barcelona prioritza l'habitabilitat i accessibilitat, a banda de continuar impulsant la rehabilitació d'edificis d'ús residencial, fomentant la salut i l'estalvi energètic.

Aquests ajuts, que es poden sol·licitar fins al 31 de desembre, neixen del convenciment que el manteniment deficient dels habitatges afecta negativament la salut dels veïns i veïnes, i contribueix al deteriorament dels edificis, fet que provoca la pèrdua de qualitat de l’espai públic i de qualitat de vida de la comunitat.

La rehabilitació té dos vessants de benefici. D’una banda, té uns efectes positius dins l’esfera privada, com ara que les unitats familiars milloren l’accessibilitat i la seguretat del seu habitatge. I per un altra banda, també hi ha uns beneficis socials o col·lectius ja que la resta de la ciutadania guanya en dignitat i benestar de l’espai públic.

Per assolir aquest objectiu, la convocatòria d’enguany destina 46,6 milions d’euros en ajuts a la rehabilitació.

Les llars amb menys recursos tenen un tractament especial perquè puguin accedir a fer millores als seus habitatges, ja que es fixen ajuts de fins a 20.000€ si els ingressos familiars no superen els 25.000€ anuals, és a dir, adreçades especialment a famílies amb ingressos inferiors a 2,5 vegades l’IRSC.

La localització geogràfica també té en compte la situació econòmica dels seus veïns, i cobriran sobretot aquelles zones de la ciutat on els indicadors mostren que hi ha més dificultat

per desenvolupar iniciatives de millora de les finques per part dels seus propietaris justament perquè hi viuen famílies amb recursos limitats i en situació de pobresa energètica.

Concretament, es continua oferint un programa d’ajuts adreçats a conjunts urbans específics i podran incrementar els percentatges de les ajudes a zones considerades d’interès especial com el Turó de la Peira, Canyelles, el Sud-Oest del Besòs i Baró de Viver, Can Clos i Ciutat Meridiana.

A Ciutat Vella, s’inclouen dins d’aquestes mesures especials les finques incloses en el Pla Dintres i en l’Àrea de rehabilitació i conservació de Sant Ramon i Robador. Finalment, també té un tractament específic l’Illa Eficient, delimitada pels carrers Viladomat, la Gran Via de les Corts Catalanes, Calàbria i Diputació.

D’altra banda, la convocatòria incideix i potencia diferents aspectes de la rehabilitació com l’impuls i la priorització de l’estalvi d’energia i fomenta l’eficiència energètica. La instal·lacióde cobertes verdes rep un tractament especial per afavorir la seva extensió a la ciutat.

Al mateix temps, la convocatòria d’ajuts a la rehabilitació vol ser un instrument de la política de d’habitatge, i a més de disposar d’un programa per a la millora d’interiors, la cobertura d’aquesta inversió és del 100% si l’habitatge se cedeix a la Borsa d’Habitatge Social de Barcelona en el marc de la campanya

Tu tens la clau, i l’accés als ajuts obliga els propietaris a mantenir els llogaters als pisos, conservant també el preu del lloguer un mínim de 2 anys després de la finalització del contracte vigent.

La finalitat última d’aquestes condicions són servir de mesures contra l’expulsió dels veïns i garantir que puguin viure als seus barris i als seus habitatges de sempre.

Els ajuts s’emmarquen dins d’uns objectius  més generals com és el  dret a accedir a un habitatge. En aquest sentit, el passat gener es va aprovar  el nou Pla pel Dret a l’Habitatge de Barcelona,  PDHB.

Plantejat per a un  període de 10 anys, l’objectiu final és garantir la  funció social de l’habitatge i crear un servei públic d’habitatge a l’alçada d’altres ciutats europees.

Director de Rehabilitació del Consorci de l’Habitatge de Barcelona.

«Tenim un parc d’edificis molt envellit i tant les necessitats com les funcionalitats s’han d’adaptar als temps actuals. No rehabilitar-los suposa una degradació de l’entorn, i per això

la rehabilitació també té un vessant social i és un eix del dret a tenir un habitatge digne».

Algun exemple il·lustratiu?

Un clar exemple és la instal·lació d’ascensors. Moltes persones van comprar fa molts anys el seu habitatge en edificis sense ascensor, i ara ens trobem amb un població molt envellida que

en moltes ocasions gairebé no pot sortir de casa i fer una vida normal. Per això diem que al vessant energètic també hi ha una funció social. L’estalvi d’energia és fonamental per algunes

persones que tenen grans dificultats per fer front a les factures de gas i electricitat.

Llavors, és una mesura per millorar la qualitat de vida.

I fins i tot la salut. Amb aquestes millores els habitatges són més confortables i suposen una millora de la salut. Per exemple, passar fred a l’hivern suposa una sèrie de malalties entre certs grups de població que es poden evitar amb mesures d’aïllament dels edificis o de correcte tancament de portes i finestres.