En la interlocutòria, donada a conèixer pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat (TSJCV) este dimarts, també es processa per assessorament il·legal, informació privilegiada, tràfic d'influències i suborn el germà de l'exalcaldessa, José Luis Castedo. A més, figuren altres sis processats. El jutge instructor, tot i això, ha decidit sobreseure la causa respecte a la dona d'Ortiz, Manuela Carratalá.

La causa va arrancar el juliol del 2010 com a peça separada del cas Brugal que investigava el presumpte trepijoc del tractament de residus en l'Horta Baixa. De les converses intervingudes per la policia, es va esqueixar esta peça relativa a la tramitació del Pla General d'Alacant.

El magistrat assenyala en la resolució que per a arribar a la convicció de l'existència d'indicis de delicte s'ha tingut en compte tant les converses com les nombroses diligències practicades i la "profusa documentació unida a les actuacions i els múltiples informes obrants".

La causa va ser enviada al TSJCV en 2012 per l'aforament d'Alperi i Castedo, com a diputats autonòmics, i va tornar als jutjats d'Instrucció d'Alacant davant de la pèrdua d'esta condició de tots dos en 2014.

Este procediment se centra en la revisió del PGOU de la ciutat d'Alacant i en com l'Ajuntament governat per Alperi i Castedo ha instat a la Generalitat a la seua "aprovació definitiva immediata" i "sense més tràmit", tal com determina la documentació. De fet, ha sigut la instrucció d'esta causa la que va impedir que eixira endavant.

Segons consta en la interlocutòria, hi va haver una primera aprovació provisional l'abril del 2009 i que la segona, el maig del 2010, és "transcendent" pel que fa l'Ajuntament "remet a la Conselleria competent en urbanisme el document requerint reiteradament la seua aprovació definitiva".

Alhora, qualifica de "curiós" que "tot i la insistència del municipi" en l'aprovació definitiva, mentre la causa es trasllada al TSJCV, es produïx la dimissió de Castedo el desembre de 2014 i en febrer de 2015 "s'acorda pel municipi, desistir de la tramitació del document" que està "ja viciat, revocant els acords anteriors, en contradicció absoluta amb els propis actes municipals".

Este desistiment es produïx en un "moment àlgid" de la instrucció sota l'argument de "els nous temps derivats de la crisi econòmica", que segons recorda, va arrancar el 2007. Per a l'instructor, és "evident que la retirada del document obeïx realment a la pròpia situació" derivada de la investigació, ja que l'Ajuntament no va donar importància a esta crisi en el moment d'instar a l'aprovació de la revisió del PGOU.

A FAVOR D'ORTIZ

Manrique Tejada considera que en este cas es va voler afavorir "de manera substancial el principal investigat", el constructor Enrique Ortiz, que va comprar terra a un preu amb "recorregut" perquè sabia que aniria a un procés urbanístic. "Cal preguntar-se realment qui està en disposició d'extreure una rendibilitat dels sòls adscrits, i si ens preguntem esta important qüestió, sempre extraiem la conclusió en la resposta que s'afavorix sobretot el senyor Ortiz", indica.

Alhora, assenyala que l'empresari, "una vegada obtinguda l'aprovació municipal", revenia participacions a "la pròpia entitat bancària" que va finançar l'adquisició i "extreu així una important plusvàlua".

ELS TRES DELICTES

Tejada imputa als tres els delictes de tràfic d'influències, suborn i informació privilegiada tot i que puntualitza que el benefici que poguera obtindre l'imputat i els seus socis de la informació privilegiada "està pendent de materialitzar-se, pel que fa al concret aprofitament urbanístic, però no pel que fa als moviments societaris i financers, en els que ja amb la tramitació del procediment d'aprovació del planejament en les seues diferents fases, amb les seues informacions urbanístiques i aprovacions municipals, es definia com a adquisició d'una posició privilegiada".

"El possible delicte es comet al preparar el document i ser aprovat per a la seua remissió a l'Administració autonòmica, doncs ja s'han assegurat amb els canvis en la tramitació, aprovats pel municipi", afegix.

VIATGES, DINERS I UN MINI

Sobre el suborn es remet al contingut dels informes policials que recullen "diferents contraprestacions" que van des de sopars en el seu vaixell, el viatge a Creta o una presumpta entrega de diners a Alperi, i el viatge a la neu o el presumpte regal d'un cotxe 'Mini' a Castedo.

Respecte a Sonia Castedo, es fa constar que la revelació d'informació privilegiada es referex als treballs de revisió del PGOU. Així, apunta a una conversa en la qual assenyala a Ortiz que no li podia donar un "pla actualitzat, perquè no hi ha cap actualitzat" però que havien "apanyat també l'assumpte de...el que hi ha entre l'APA 9 i Llomes de Garbinet".

Segons la resolució, com a regidor d'Urbanisme "es va comprometre a donar a Ortiz una informació que no volia donar davant del director de l'equip redactor", subratlla Tejada, que afegix que en una conversa del 2008 "es deduïxen indicis de la possible comissió de fets susceptibles de ser qualificats com a constitutius de revelació d'informació privilegiada, tenint en compte que de la mateixa s'extreu que Sonia Castedo hauria entregat a Enrique Ortiz 'l'últim' després de la modificació" (plans).

Sobre Alperi, insistix que el delicte de tràfic d'influències i de revelació d'informació privilegiada es basen en converses en les quals "sembla intervenir en benefici dels interessos empresarials de l'investigat Aurelio González en la venda de les parcel·les ubicades en el sector de Les Torres de l'Horta".

Detalla que Ortiz buscava comprador per als seus interessos immobiliaris en Les Torres de l'Horta i "sembla que té la col·laboració intermediària del qual encara era alcalde d'Alacant", seguix la interlocutòria. Alhora, segons la Policia, Alperi va rebre "sumes importants" per 324.000 euros per a pagar les cases dels seus fills, "consumant-se així un delicte de suborn".

Pel que fa a la resta d'encausats, el jutge instructor veu en la gestió del director de l'equip redactor del PGOU, Jesús Quesada, els delictes d'informació privilegiada facilitada per autoritat i tràfic d'influències. Segons la interlocutòria, Quesada va facilitar informació sobre el PGOU a Ortiz a una reunió amb Castedo, cinc mesos abans de la primera exposició de la revisió el maig del 2008.

A José Luis Castedo i Javier Gutiérrez els atribuïx assessorament il·legal d'informació privilegiada facilitada per autoritat, tràfic d'influències i suborn. Indica la resolució que el germà de Castedo i Gutiérrez mantenien una "col·laboració màxima" i "la seua directa vinculació i interès a l'organització muntada" per a "dirigir" el PGOU "feia el seu propi interès", amb Alperi com a "valedor amb l'objectiu principal d'obtenir un benefici".

Finalment, imputa a l'empresari Ramón Salvador, delictes d'aprofitament d'informació privilegiada facilitada per autoritat i suborn; i als treballadors Santiago Bernáldez, Virgilio Ortiz i Pablo Rico, el delicte de suborn.