Una nova activitat en el Parc de Collserola està despertant la curiositat de diversos col·lectius. Fotògrafs, historiadors, amants de la festa i de lo paranormal, es donen cita en aquest paratge natural per endinsar-se en els múltiples edificis abandonats que ofereix la carretera de la Rabassada. "Hem notat un augment de l’afluència de visitants en aquests edificis abandonats, sobretot els caps de setmana i a l’estiu", explica el cap operatiu de l’Agrupació de Defensa Forestal de Sant Cugat del Vallès (ADF), Ignasi Ferrera, a 20minutos.

Des de restaurants fins a antigues mansions de principis de segle, brinden diversió i adrenalina en estat pur, al peu mateix de la carretera. Festes il·legals, sessions fotogràfiques, reunions d’espiritisme i, inclús, rodatges de pel·lícules pornogràfiques són activitats relativament freqüents. També, són sovint utilitzats com a habitatge per persones sense sostre, segons Ferrera.

Aquests immobles abandonats, però, comparteixen una característica comú: són una bomba de rellotgeria per a la seguretat dels seus visitants (i habitants temporals) degut al seu estat de degradació. Una altra de les principals preocupacions és que s’hi faci foc a dins, ja que: "les columnes de fum són més difícils de detectar que si es produïssin al aire lliure, i la dificultat d’accedir-hi per als cossos de salvament dificulta enormement la tasca de rescat de les persones, així com l’extinció de l’incendi", informa l’ADF a 20minutos, encara que, de moment no s’ha donat aquesta situació.

A pesar del desús, la decadència i l’estat ruïnós en el que es troben; algunes de les finques abandonades que toquen l’Arrabassada comparteixen uns valors històrics comuns que haurien de ser preservats. És el cas de les anomenades Cases Puigventós o el Casino de l’Arrabassada. Les primeres són dos exemples de l’arquitectura als voltants de 1900, amb una rica ornamentació, al servei d’una burgesia que apostava pels nous corrents liberals molt lligats a la naturalesa, i que eren l’inici d’una urbanització que pretenia formar-se al voltant del Casino.

Avui en dia, l’estat del Casino de l’Arrabassada és completament ruïnós. Només queda una part del mur de la zona sud de la façana de ponent – que és visible des del marge dret de la Carretera de la Rabassada –; dues grans arcades que sustentaven el mirador de la terrassa posterior; els pilars i els túnels per on passaven les atraccions; i diverses estances subterrànies.

Segons l’historiador Pere Fàbregas, coautor del llibre Casino de l’Arrabassada. Història d’un somni burgès: "El Casino és un important patrimoni cultural perquè va arribar ser el millor complex d’aquestes característiques de tota Espanya i caldria que les diverses administracions es posessin d’acord per poder fer-hi alguna cosa", explica a 20minutos, "Això no s’hauria d’haver deixat perdre ja des d’un principi. Nosaltres apostem perquè es tiri endavant una actuació per donar a conèixer, d’una manera didàctica i in situ, el que va significar el Casino".

Des del Servei de Patrimoni Històric Local de la Diputació de Barcelona s’ha explicat a 20minutos que no es pot fer cap actuació de recuperació d’aquests espais emblemàtics si l’ajuntament de Sant Cugat del Vallès no fa una petició expressa. A més, al ser de propietat privada, ambdues institucions no podrien actuar sense el permís del propietari del terreny i les ruïnes.

Tot i ser de titularitat privada, el Servei Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona feia les següents propostes l’abril de 1995: "Delimitació de l’àmbit i adquisició per part de l’administració pública. Neteja de la zona i estudi de les restes existents amb possibilitat d’incorporar-les en una àrea de lleure. Recuperació d’algun dels elements constructius encara sencers a manera de monuments, miradors, fonts, etc...".

Altres immobles històrics com la Caseta del Guarda – de l’any 1908 i d’arquitectura modernista –  s’ha pogut conservar degut a la titularitat pública. Actualment, s’utilitza com a seu estacional de l’Agrupació de Defensa Forestal de Sant Cugat.

Les Cases Puigventós en canvi, tot i que el 75% de la propietat és pública, no hi ha cap perspectiva de remodelació ni nous usos per a les cases, segons un informe del fons documental del Servei Del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.

"És una llàstima que aquests edificis s’hagin perdut amb el pas del temps. Són uns espais molt bonics dintre del Parc de Collserola", comenta l’ADF, Ignasi Ferrera,  "Som conscients que fer una inversió econòmica per recuperar aquests espais és un esforç molt gran, però, al menys fins que això no passi, demanem que es reguli la facilitat d’accés als edificis en mal estat".

D’entre tots els edificis històrics units per la carretera de la Rabassada n’hi ha un que destaca per sobre dels altres: el Casino de l’Arrabassada. Va començar essent un hotel-restaurant a la mateixa carretera, l’any 1899. Dotze anys més tard, el seu gerent, l’ex alcalde de la vila de Gràcia, Josep Sabadell, decideix ampliar el complex amb un casino i unes atraccions.

Les instal·lacions, inaugurades el 15 de juliol de 1911, comprenien un restaurant amb un aforament per a 800 persones, un teatre amb capacitat per a 200 espectadors i unes modernes atraccions d’estil americà. Entre els jocs d’atzar, la ruleta de la fortuna era la que més èxit i fama tenia, alimentant la llegenda negra de que el Casino disposava d’una sala per a poder-se suïcidar discretament si s’havia perdut tota la fortuna jugant a la ruleta.

A causa de problemes polítics amb la legalització del joc, l’empresa va haver de  tancar les sales el 1912 i, malgrat que l’hotel i les atraccions van seguir funcionant, el complex va fer fallida el 1913. L’any següent es morí Josep Sabadell i començà la davallada definitiva, culminada el 1934 amb el cessament definitiu de les activitats. Amb la guerra civil, va quedar completament abandonat. Després del conflicte, va passar per diverses mans i l’últim propietari va decidir enderrocar-lo l’any 1942. El que queda avui en dia són les restes d’un efímer somni burgès, que la pròpia muntanya a reclamat com a seu.