MSF prefereix augmentar el seu fons genèric per a emergències i així poder actuar d’immediat on sigui, però si la gent es rasca la butxaca per a un fi determinat o un lloc concret, això s’ha de respectar i aplicar de forma estricta. Tota una lliçó ètica de transparència. La solidaritat per efecte del tsunami ha estat exemplar, però no oblidem que cada setmana hi ha igual nombre de morts al món per efecte de la fam i les malalties; la diferència es que això es menys mediàtic i sense turistes entre les víctimes. Una altra consideració és definir el límit entre la tasca humanitària de les ONG i els deures dels Estats i la comunitat internacional: qui ha de reconstruir aquests països? Passa igual a petita escala, hi ha serveis que fa el voluntariat, per exemple cuidant malalts o discapacitat, però, fins a quin punt no ha de ser l’Administració qui resolgui aquests serveis? Hi ha tsunamis a tot arreu.