La crisi econòmica ha triplicat les renúncies a herències perquè cada vegada n'hi ha més que inclouen deutes als que els hereus haurien de fer front amb el seu patrimoni si les acceptessin. Concretament, les renúncies han augmentat un 195% des d'abans de la crisi, segons el Col·legi de Notaris de Catalunya. En total, l'any passat se'n van refusar una de cada deu.

El notari Albert Domingo, membre del Col·legi, alerta en declaracions a 20minutos.es del perill d'acceptar una herència sense conèixer bé el patrimoni i les càrregues del difunt. Un dels casos més extrems amb què s'ha trobat és el d'una dona que va acceptar l'herència del seu difunt germà sense saber que havia avalat a una tercera persona amb el seu pis. La dona no només va perdre el pis que li havia deixat el seu germà sinó també el domicili on vivia.

I es que acceptar una herència no només suposa quedar-se amb el patrimoni del difunt sinó també assumir les hipoteques, els préstecs, els avals i els deutes que pugui tenir amb Hisenda, entre altres. Per això, Domingo recomana acceptar l'herència a benefici d'inventari perquè aquesta fórmula evita haver de respondre dels deutes del difunt amb el patrimoni propi.

En aquests casos, només s'utilitza el patrimoni heretat per fer front als deutes i es fa seguint l'ordre amb què els creditors han reclamat o el que estableixi el jutge en cas d'un concurs de creditors. Igual que l'acceptació o la renúncia, s'ha de fer davant notari o d'un jutge.

Les entitats socials que són designades hereves sempre accepten l'herència a benefici d'inventari. La llei també fixa aquesta fórmula per a la Generalitat, que rep les herències quan no hi ha hereus o tots hi han renunciat, i pels menors d'edat. Domingo lamenta que Catalunya no seguís l'exemple de l'Aragó quan va reformar el seu Codi Civil de Dret Privat. A la comunitat veïna, la llei estableixi que tots els hereus reben l'herència a benefici d'inventari.

Amb tot, 7.349 herències d'un total de 72.808 van ser refusades el 2014 a Catalunya, el triple que el 2007, quan se'n van 2.487. Les comarques de Barcelona és on les renúncies van augmentar més, un 6%, seguides de les de Tarragona, amb un 1,5%, mentre que a les de Lleida es van mantenir estables. Per contra, a les de Girona es van reduir per primera vegada en vuit anys, i el descens va ser del 4%.

Segons el Col·legi, Catalunya és la comunitat on més renúncies es van fer, el 25% del total. La segueixen Andalusia, amb un 17%, Madrid, amb un 11%, i el País Valencià, amb un 8,5%.