El comte Ramon Berenguer III de Barcelona es casà al 1112, en terceres núpcies, amb Dolça de Provença, i, per aquest camí, esdevingué comte de Provença com a Ramon Berenguer I de Provença, el que significava, en aquell moment, ésser al centre de la vida política, militar i cultural europea. Amb la contribució dels provençals (i de les armes de Pisa) feu un primer assaig de conquerir Mallorca i Eivissa, mentre avançava cap a les terres de l’Ebre. La Provença estaria partida en dos: a l’oest del riu Roine pertanyia a la Casa comtal de Tolosa de Llenguadoc, i a l’est del Roine, a la Casa de Barcelona. A més, hi intervenien el Papa de Roma, l’emperador d’Alemanya, algunes ciutats italianes del Nord (com ara Niça, Gènova i Pisa), el rei de França i el rei d’Anglaterra. Vers el 1178, el comte de Provença Ramon Berenguer IV, germà d’Alfons I, el primer rei de Catalunya-Aragó, començà a considerar la vila d’Ais de Provença com a capital del comtat. Aquesta decisió, de fet, s’ha mantingut durant molt temps. Vers 1232, el comte Ramon Berenguer V fundà una ciutat nova: és la primera Barceloneta. Va tenir quatre filles. La primera, Margarida, es  casaria amb el rei Lluís IX de França; la segona, Elionor, amb el rei Enric III d’Anglaterra, la tercera, Sança, amb Ricard de Cornualles, germà del rei anglès, i la quarta, Beatriu, amb Carles, un membre de la Casa d’Anjou. Com que les filles amb dot eren excloses de l’herència, al 1246, a la mort de Ramon Berenguer V, el comtat de Provença fou per a la quarta filla, i, doncs, per a la Casa d’Anjou. La Casa de Barcelona sortiria de l’escena política provençal com havia entrat.Francesc Roca / historiacatalunya@accat.org