Grans reformes a l’espai públic barceloní, algunes encara en marxa o recents, neixen amb errors perquè es té més en compte el disseny que la funcionalitat.  Així ho denuncien entitats ciutadanes com la Plataforma d’Usuaris de la Via Pública, Catalunya Camina, la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) o l’Associació Catalana per a la Integració del Cec (ACIC), que demanen que es pari atenció a les necessitats de les persones abans d’invertir en obres costoses.

A la Diagonal, per exemple, on s’està duent a terme una remodelació de 12 milions d’euros, el relleu en forma de fulla de les noves rajoles està rebent critiques de ciutadans, que es queixen perquè els desestabilitza. “A les dones que van amb sabates de taló se’ls torcen”, afirma Lluis Rabell, president de la FAVB, que també assenyala altres “pífies”, com la que va afectar al nou mercat dels Encants, una peça fonamental amb un cost de 57 milions d’euros dins la gran remodelació de la plaça de les Glòries . “Molt disseny però no van preveure que les canalitzacions serien insuficients per recollir l’aigua que s’acumulava al sostre”, apunta.

“Barcelona és de les ciutats que ha avançat més en urbanisme adaptat a tothom però de vegades es cometen errors”, destaca Rabell, i afegeix que “les intervencions a la via pública no es poden resoldre només des de gabinets d’experts, sinó que cal consultar els usuaris”.

L’arquitecte Enric Pericas, en canvi, defensa aferrissadament “la gestió municipal de l’espai públic”. “Només cal anar a altres ciutats per veure que a Barcelona s’estan fent les coses molt millor”, afirma, i sosté que els errors són normals. “Qui no fa res no s’equivoca”, apunta. Segons Pericas, moltes de les queixes del barcelonins són qüestió de “populisme”. “Les rajoles de quatre pastilles típiques de la ciutat tenen un relleu molt més profund que les que s’estan col·locant a la Diagonal i ningú es queixa”, diu.

Una altra de les darreres remodelacions que han aixecat polèmica ha estat la del Passeig de Gràcia, amb un cost de 5,7 milions d’euros. Aquesta, segons l’Associació Catalana per a la Integració del Cec (ACIC), no té prou en compte les persones invidents, ja que el carril de vehicles de servei està al mateix nivell que la vorera, amb la qual cosa la gent que no hi veu no pot distingir “si es troba a la zona de cotxes o a la de vianants”. L’entitat demana que se senyalitzi el límit «amb una franja de punts detectables amb el bastó» i es queixa de que totes les plataformes úniques, comuns als cascs antics dels barris, són un problema pels cecs.

Dijous passat, el govern municipal i l’oposició van destacar la necessitat d’instal·lar marques tàctils per a invidents al Passeig de Gràcia. A més, el director de Mobilitat de l’Ajuntament, Adrià Gomila, va reconèixer que les plataformes úniques comporten "molts avantatges però també problemes nous".

ICV va apuntar que creen confusió perquè en algunes tenen prioritat els vianants i en altres els vehicles, com la del carrer Venus, on fa poc hi va haver un accident on es van veure implicats un transeünt i una moto, i el regidor de Mobilitat, Eduard Freixedes, va afirmar al respecte que fa falta "un criteri únic". Des del PSC van assenyalar la necessitat d’un pla d’accessibilitat.

Miquel Sánchez, portaveu de la Plataforma d’Usuaris de la Via Pública, es queixa també de que  en molts carrers "es col·loquen lloses de poca qualitat" que es trenquen de seguida i fan que la gent s’entrabanqui. Posa com a exemple "les del Portal de l’Àngel, les de la Gran Via entre Glòries i Sant Adrià i les de la Rambla del Poblenou".

Joan Estevadeordal, president de Catalunya Camina, assenyala que en molts casos "el disseny de l’espai públic està pensat per a joves i no té en compte les persones grans". "Per exemple, els bancs sense braços, com els de la plaça Universitat, són poc accessibles per a elles", afirma. L’arquitecte Pericas apunta que, segons el Consistori, "només un 20% dels bancs han de ser adaptats". "No tothom busca la comoditat de la gent gran", afirma. Estevadeordal també es queixa que hi han "separadors molt baixos, com els dels carrils bici, que no es veuen i provoquen caigudes dels vianants".