Els pensionistes sustenten gairebé una de cada quatre llars catalanes (21,9%), segons l'estudi elaborat per l'observatori social de les persones grans de CC OO de Catalunya. I això que des del 2009 han perdut el 19,9% del seu poder adquisitiu, un percentatge superior a la mitjana espanyola perquè s'han actualitzat molt per sota de l'encariment de l'alimentació i els subministraments.

Catalunya és la cinquena comunitat on més es dóna aquest model d'economia familiar, per darrere de Castellà-Lleó, Astúries, Galícia i Cantàbria, i dos punts per sobre de comunitats com Madrid o el País Basc. Es tracta d'un fenomen que no ha deixat d’augmentar des que va començar la crisi. Això provoca que "cada vegada siguin més pobres" i augmenta la precarietat en la que viu la gent gran, va denunciar la secretària de Socioeconomia, Cristina Faciabén.

Així, el risc de pobresa a Catalunya es situa en el 16,6%, dos punts i mig per sobre de la mitjana estatal. Afecta especialment les dones, que de mitjana perceben pensiones més baixes i que sovint són inferior al salari mig interprofessional. Un pensionista cobra de mitjana a Barcelona 648 euros, mentre que a Lleida rep 753 euros; a Girona, 785 i a Tarragona, 836, on el cost de vida és inferior.

El sindicat sosté que la pèrdua de poder adquisitiu afecta l'esperança de vida. En els darrers anys, no ha deixat d’augmentar però l'any passat es va mantenir en els 83 anys. Si no ha crescut és perquè molts pensionistes han de triar entre "menjar o anar al metge", va afirmar Julian Gutiérrez, secretari general de la Federació estatal de pensionistes i jubilats de CC OO. També ho va relacionar amb els recursos sanitaris, que han patit una retallada del 17% des de 2009.

Per això, el sindicat reclama una reforma fiscal progressiva i una reducció de l'IVA en alimentació (al 4%) i els subministraments elèctrics (al 10), rebaixes que suposarien un estalvi de 4.000 milions d'euros per a les famílies, que podrien destinar més diners al consum, cosa que repercutiria en la creació de llocs de feina.

També en pot generar la llei de dependència, però CC OO considera que l'administració no fa els esforços necessaris per aplicar-la. També permetria professionalitzar les cures a la gent gran i evitar que moltes dones hagin de deixar la feina per fer-se'n càrrec.

De fet, el 57% dels 138.700 beneficiaris de la llei a Catalunya ho fan a través d'atencions familiars. El sindicat també va denunciar que només el 16% de les places residencials siguin públiques (8.722) quan cada vegades són més les famílies que no poden assumir el seu cost.