El seu objectiu era medir la longitud en graus del meridià de l’esfera terrestre i definir la veritable forma del planeta: el «coneixement de la veritable figura i magnitud de la Terra». Així, les medicions de Jordi Joan (i Ulloa, i companyia) van confirmar la hipòtesi newtoniana de que la Terra no era una esfera perfecta, sinó que estava lleugerament aixafada pels dos pols. En tornar (l’expedició havia durat deu anys), Jordi Joan redactà i publicà cinc llibres basats en el treball científic realitzat.Format amb els jesuïtes a Oriola i Saragossa, amb els cavallers de l’Orde de l’Hospital, a l’illa de Malta, i, més tard, a Anglaterra (arribaria a ésser membre de la Royal Society de Londres), Jordi Joan combinà, com molts homes de la Il·lustració, la carrera militar (formà part, per exemple, del cos expedicionari que conquerí la ciutat algerina d’Orà, al 1732), la diplomàcia (el 1766 tractà, per encàrrec de Carles III, amb el rei del Marroc del marc de les relacions comercials entre els dos regnes), l’esperit científic, i la passió pel progrés tècnic.