Catalunya destina un quart del seu pressupost sanitari a la contractació de serveis privats. Són 2.450 milions d'euros. I això la converteix en la comunitat autònoma on més es deriva a la privada, molt per sobre de Madrid (713 milions) o d'Euskadi (248,4 milions). Els sindicats alerten que això implica un encariment del cost i una privatització progressiva del sistema sanitari públic.

Catalunya sempre ha apostat per la col·laboració público-privada però, amb la crisi i les retallades que s'han aplicat al sector, el fenomen ha seguit en augment, fins arribar al 24,1% de la despesa sanitària dedicada a la contractació amb centres privats. Així ho indiquen les dades del Ministeri de Sanitat, recollides en un estudi de la Federación de Asociaciones para la Defensa de la Sanidad Pública (FADSP), amb les darreres dades disponibles, de 2011.

«Suposa un increment dels costos de l'atenció sanitària i això pot disminuir la qualitat de l'atenció», puntualitza el portaveu de FADSP, Marciano Sánchez Bayle, qui apunta que «des de les retallades s'ha aprofundit» en la privatització i que això pot implicar un encariment de fins a set o nou vegades més els costos per a l'erari públic.

La comparativa amb d'altres comunitats autònomes indica que Catalunya lidera, amb una gran diferència, la despesa dedicada a serveis privats. La segueixen les Canàries (10,3%), les Balears (8,8%) i Madrid (8,5%). Per sota de la taula, hi ha l'Aragó (4%), Andalusia (4,7%) i Cantàbria (4,5%).

De cara als usuaris, això implica «escatimar en proves diagnòstiques», segons apunta el secretari d'organització de la UGT a l'Hospital de Bellvitge, Enric Juvé, qui augura que això «afectarà a la llarga» a l'atenció dels pacients, com ja està passant, diu, a Castella-la Manxa i València, on ja hi ha queixes dels propis professionals del sector mèdic.

A Madrid, amb les marees blanques, manifestacions massives dels sanitaris, es va aturar el procés de privatització, però segons Juvé, «a Catalunya ho fan d'amagatotis».

Juvé posa com a exemple l'increment del pressupost destinat per la Generalitat a pagar els serveis al hòlding IDCSalud. Si al 2010 van ser uns 60 milions d'euros, dos anys després, al 2012, ja en van ser 127.

De fet, el portaveu sindical exposa que «des de 2011, la conselleria de Salut està derivant activitat pública a l'Hospital del Sagrat Cor i al General de Catalunya», mitjançant un conveni signat per una dècada.

Tot aquest fenomen va lligat a un problema pressupostari i al fet que s'hagi limitat la capacitat d'acumular dèficit a les CC.AA. Però el que lamenten els professionals del sector és que la derivació comporti, a la pràctica, un encariment del servei. «Les empreses són més cares que la infraestructura que s'ha de mantenir igualment», exposa Enric Juvé.

De fet, lamenten que tenen un «pressupost limitat»  que «s'esgota al febrer o al març», de manera que les proves «s'han deixat de fer als centres públics».