«Aquí la gente es más civilizada». «Soy de Rumanía y llevo aquí tres meses. Me vine porque aquí se vive muy bien y la gente es más civilizada. Trabajé dos años en Italia y aquí sois más respetuosos. Me gusta cómo se trata a la gente y la manera de vivir. Si vuelvo a mi país será por una semana... luego volveré aquí».

Carme López. Mestressa casa, 59 anys

«He de fer meravelles per arribar a final de mes». «Em preocupa la feina dels joves i l’habitatge. La vida cada cop està més cara i els sous no estan equiparats. Sóc vídua d’un autònom i m’ha quedat encara menys pensió. He de fer meravelles per arribar a final de mes, m’han d’ajudar els fills».

Esther Pérez. Infermera, 41 anys

«La professió no està prou considerada». «La gent no es vol dedicar a la infermeria, falta personal. La feina no està ven pagada ni prou considerada, però és una feina molt necessària. Jo m’hi dedico fa 10 anys. M’agrada cuidar la gent».

Ignacio Chueca. Jubilado, 77 años

«No tengo ayudas para cuidar a mi mujer en silla de ruedas». «Hace dos años que le dio una embolia a mi mujer y se quedó en silla de ruedas. Ahora está en un centro de día que me cuesta 740 euros mensuales. Una chica me ayuda a levantarla por las mañanas, pero no tengo ninguna ayuda social».

Yolanda Carro. Dependenta, 29 anys

«Estic de lloguer perquè no em queda més remei». «Visc de lloguer a Cornellà. M’agradaria un pis de protecció oficial... Ho he provat dos cops i no hi ha hagut sort. És l’única manera d’accedir a un pis. Estic de lloguer perquè no em queda més remei. I amb els preus del lloguer tampoc pots estalviar».