El 1774-80, Sartina esdevingué ministre de marina del govern de la monarquia francesa, amb responsabilitats militars i, alhora, científiques i comercials. De fet, l’actual Illa de Sartina, a les costes del Pacífic del futur Canadà, és el testimoni de les descobertes d’una reial expedició marítima, impulsada des de París. El 1789, Sartina tornà a Catalunya. S’instal·là a Tarragona, on s’integrà en els cercles il·lustrats eclesiàstics de l’arquebisbat.
Sartina era fill d’un comerciant de gra de Lyon que s’havia instal·lat a Barcelona, car era proveïdor de l’exèrcit borbònic de Felip V. El seu pare el feu estudiar Dret a la Universitat de París. Feu una carrera fulgurant dins l’administració francesa. El 1759, l’any que es casava amb Maria-Elena Hardy, fou nomenat cap de policia de la ciutat de París. És a dir: cap dels serveis d’urbanisme i dels serveis d’higiene i, alhora, màxim responsable de la seguretat i l’ordre públics.Sartina fou el primer que organitzà territorialment la policia, per districtes, amb uns mecanismes de coordinació i d’informació nous, que esdevingueren el model de totes les policies modernes que s’anaren implantant a Europa i al món. L’inventor de la policia moderna, doncs, hauria nascut, a Barcelona, la ciutat d’Europa, on, al segle XIX, segons Friedrich Engels, s’aixecarien més barricades. Com a director de la Librairie entre 1763 i 1774 , és dir: com a cap de la oficina de censura de la monarquia, Sartina autoritzà la publicació de la Encyclopèdie, l’obra que és considerada com a rerafons ideològic de la revolució francesa de 1789.
Comentarios
Hemos bloqueado los comentarios de este contenido. Sólo se mostrarán los mensajes moderados hasta ahora, pero no se podrán redactar nuevos comentarios.
Consulta los casos en los que 20minutos.es restringirá la posibilidad de dejar comentarios