Els directors de l’obra eren Ferrer Peyró i Domènec de Granyena. Era la gran aposta vital d’un gran personalitat de la noblesa: Elisenda de Montcada i de Pinós (1292-1364), esposa del rei Jaume II (nét, i amb moltes semblances, del rei Jaume I, el Conqueridor). Elisenda, doncs, fou, com reina de la Corona de Catalunya-Aragó, qui va pensar i qui va posar en marxa la construcció d’un monestir de monges clarisses al vessant sud de la serra de Collserola, lluny de Barcelona, en un lloc amb un mas amb pedres blanques, o albes que seria anomenat: Pedralbes.Elisenda s’havia casat amb 30 anys amb Jaume II, que en tenia 25 anys més que ella: 55. Era, des de 1322, la quarta esposa del rei Jaume II, que ja tenia deu fills (tots del segon matrimoni) i moriria el 1327, cinc anys després, quan feia poc que el monestir havia acollit el primer grup de clarisses. Elisenda, vídua, s’instal·là en un petit palau situat al recinte emmurallat del Monestir de Pedralbes.